top of page
  • Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot

L'estiu: un període gratuït, humà i espiritual

Benvolgudes amigues i amics de la comunitat de St Pere Claver del Clot:



Ja som a ple estiu. Calor, sequera, vacances, colònies, temps lliure, descans, diversió, pregària, avorriment, relacions humanes més intenses, temps esperat durant l’any. Records d’infantesa, jocs , amistat perdudes o recuperades. Dissortadament és un temps on les relacions familiars, a cops es compliquen, la convivència més intensa de vegades es fa difícil.


Quantes coses podríem dir d’aquest temps d’estiu! En qualsevol cas és un temps que val la pena aprofitar com a un període gratuït, humà i espiritual. M’explico:


Gratuït ve de gratis. I gratis vol dir que no s’ha de pagar. El nostre temps pot esdevenir gratuïtat. Això vol dir conrear aquelles relacions que no pretenen ni més ni menys que relacionar-nos més. Saber “perdre el temps” sense anar necessàriament per feina. Sense voler treure un profit sinó simplement xerrar i escoltar l’altre. Escoltar el silenci, la natura, la música, la lectura que ens agrada. No cal anar amb pressa (si podem). Escoltar, rebre, donar. Gaudir de la presència dels altres. I pregar. La pregària és un acte totalment gratuït. Déu és gratuït, però no superflu.


Humà ve de d’humanitat. Humanitat sovint ferida per moltes coses. Pot ser un bon moment per a acompanyar el qui plora, el qui viu una malaltia, el que es troba sol. Humà vol dir ser solidari. Humà es sentir el gaudi de fer un favor, un acompanyament o una presència. I alhora celebrar la vida que Déu ens ha regalat. Saber fruir, cantar, saltar (al menys intentar-ho). Humà vol dir sentir que som germans malgrat las diferencies. Humà és treballar des de la gratuïtat per un món més just, és a dir, mes humà.


Espiritual ve d’esperit. Esperit humà i Esperit diví. Els cristians en diem Esperit sant. Aquell Esperit que omple l’univers. I el petit univers que som cadascú de nosaltres. L’Esperit és aquell motoret que ens anima a viure i a estimar. El Nou Testament diu que som temples de l’Esperit. No tot s’acaba amb la vida material sinó que l’estiu ens convida a saber mirar més enllà de nosaltres mateixos, a deixar-nos il·luminar i a voltes enlluernar per la llum de l’Esperit. Ser espiritual vol dir saber contemplar, mirar, deixar-se mirar.


L’estiu és una estació climatològica, però també pot ser una estació interior. L’estiu comença al juny i acaba al setembre. Tanmateix, per què no podem viure amb més gratuïtat, humanitat i espiritualitat la resta de l’any?


En qualsevol cas a l’estiu tota cuca viu.

Una abraçada a tots i totes. Bones vacances.


Pere Borràs i Duran, sj

Estiu 23


Comentários


Entrades recents
Arxiu
bottom of page