Quaresma II: Descobrim Maria Magdalena

Reflexió sobre la vida de Maria Magdalena i la seva relació amb Jesús

En el camí del calvari recordo com et vaig conèixer; feia temps que et seguia d'amagat, en les teves paraules sentia consol, un lloc on reconduir la meva turmentada vida, l'esperança i la força que havia perdut per ser una dona atrevida en una societat que només esperava la meva submissió i obediència.

I aquell dia del perfum, ningú no ho va entendre, necessitava acostar-me a tu, necessitava dir-te que m'havies alliberat, que em sentia estimada com mai per ningú…però davant la teva mirada, només vaig poder plorar.

Jo, Maria, no era una més dels benaurats. Jo, Maria, alliberada dels meus propis dimonis, sentia que era única per tu. Les meves llàgrimes, els meus cabells, em fa una mica de vergonya recordar-ho.

En el camí del calvari sí, he tingut por, però no podia deixar la teva mare sola i no volia deixar-te sol i aquí soc, amb tu.

Al peu de la creu

Sento que el dolor em trenca per dins; ara mateix no m'importa si ets el Fill de Déu, l’alliberador d'Israel o un profeta, només veig l'home, el fill i l'amic. No m'importa quina injustícia t'ha portat fins aquí; no sento ràbia cap als teus botxins, només compassió en veure't patir, en veure el teu cos ferit; amic, no et deixaré sol.

Quasi tots han fugit. Em fa pena que just ara estiguis tan sol. Veig a la teva mirada el dolor pels amics que no hi són presents, però també veig amor i pau: Jesús, com hem arribat fins aquí? Per què tu? I… D'on treus aquesta pau?

Aquesta pobra gent que t'està matant no et miren perquè tenen por de deixar-se estimar; algun t'ha mirat i el teu amor l'ha transformat. Des de la creu, quan amb prou feines pots respirar, segueixes estimant.

Has mort

Per fi has deixat de patir. Sembla que el món sencer s'hagi estremit amb el teu darrer

alè i jo, m'he sentit trista i alhora forta.

Ens lliuren el teu cos

Les dones netegem el teu cos inert. Dones còmplices en el dolor; dones còmplices que t'hem estimat i ara, en silenci, la nostra complicitat ens reconforta.

Miro la teva mare; es curiós, a la teva mirada i als teus gestos hi havia alguna cosa d'ella. Ara la miro i et veig a tu. Maria, dona forta, valenta, serena… la seva presència em fa sentir que ets a prop.

Netejar el teu cos m’assossega. M'agrada fer alguna cosa per tu. Tu que m’has donat una nova vida; tu que m'has deslliurat de la culpa que m'oprimia i has tret el millor de mi. M'hagués agradat donar-te les gràcies i ara ja només et puc ungir, com aquell primer dia de la nostra trobada.

Ungeixo les teves mans; aquestes mans que ja no podran guarir, ja no podran salvar.

Miro les meves mans entrellaçades amb les teves. I si les meves mans poguessin guarir com les teves? I si les meves mans fossin les teves?

Davant el Ressuscitat

Què ha passat? Qui ets? Ets tu! Ets tu!... Maria! M'has cridat pel meu nom. Ets Tu!

Oh, sabia! Sabia que no tot havia acabat. Alguna cosa al meu cor em deia que tornaries.

Que contents es posaran tota la colla! Estan tant espantats, però, saps, segueixen estimant-te!  Queda't amb nosaltres! Per què has de tornar a casa del Pare?…, hi ha tantes coses que no entenc; hi ha tantes vegades que no t'entenc…

No et vull tornar a perdre! Què farem sense tu? Què faré sense tu?

Ja no et veig. Una altra vegada la por.

Però alguna cosa nova ha nascut dins meu. No! Ja no tinc por! No et veig, però sé que ets aquí! Soc testimoni de la teva nova vida i els ho diré a tots.

Potser no faran cas de les meves paraules. Sé que la veu d'una dona no té valor, però Tu m’has cridat pel meu nom. Res no em pot fer callar, perquè la teva nova vida és ja la meva vida i vols que sigui Vida per a tothom, i no me’n puc estar, ho he de dir.

Ara, ara ho entenc. La teva veu és ara la meva veu; les teves mans són ara les meves mans.

I prego i demano al teu Pare, el meu Déu, que jo també el senti com a pare; que aquesta salvació que jo he viscut al teu costat arribi a totes les dones i a tots els homes.

Soc aquí per a servir-te. Sé que no estic sola.

Belen García i Antolin

Membre de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot