Quaresma II: Mirar cap endins a la llum de l'Evangeli

M’han encarregat un “pensem-hi”. No sé gaire per on començar perquè no soc bona escriptora, però m’anima pensar que aquestes reflexions són uns espais més en què els amics i amigues de la Comunitat del Clot compartim el nostre camí en companyia de Jesús.

En el marc de la proposta d’itinerari quaresmal, que ens presentaven l’altre dia la Mariona i l’Eusebi, aquesta segona setmana toca “mirar cap endins” a la llum de l’Evangeli, que és el de la Transfiguració.

Tot plegat: conversió, mirar endins, la transfiguració, veure les coses noves...em fa pensar en una experiència viscuda que us comparteixo.

Fa uns 8 anys, quan jo ja era massa gran per dinamitzar grups de joves, moguda pel desig que els meus fills tinguessin propostes de creixement en la fe i per una vocació que persisteix en mi de presentar Jesús als joves, vaig començar a acompanyar el grup d’universitaris de la comunitat.

El temps de dedicació a la criança de tres fills i a la petita associació on treballo m’havia distanciat una mica del servei actiu en l’església. També s’havia refredat la meva relació amb Déu. Sento que ho explica bé una cançó, una mica cursi, inspirada en el profeta Osees, que diu així:

“Conozco tu conducta y tu constante esfuerzo,

Has sufrido por mi causa sin sucumbir al cansancio

Pero tengo contra ti que has dejado enfriar tu primer amor”

Sentia la necessitat de mirar cap endins per poder caminar amb els joves. La necessitat d’escalfar l’amor que havia quedat silenciat en la rutina i el soroll diaris; cercar Déu en el silenci, en la pregària.

Vaig iniciar camí: amb un dels llibres de Franz Jalics, l’Evangeli del dia i un company de camí (un jesuïta amb saviesa interior, que tenia a l’abast).Fer un diari espiritual em va resultar molt útil.

El RETROBAMENT, va ser fantàstic. Mirant cap endins vaig trobar l’escolta de Déu, la confiança; em sentia “Com un nen a la falda de la mare” (salm131). De la mà de Déu, em vaig reconèixer, vaig trobar camins de perdó, d’aproximació als altres, la valentia per mirar el dolor i el mal del món sabent que jo també en soc responsable.

I tant era el meu entusiasme, que ...., sí, com els deixebles a la Transfiguració, em volia quedar allà, en aquell racó de la capella, en aquell espai intern, en aquell benestar de soledat.

La “superexperiència” de retrobament m’havia aclarit la mirada... però veure les coses noves en Crist? A mi m’ha passat sortint cap enfora. Des de dins cap enfora. En el dia a dia de la família, de la cate de joves, de la comunitat; en les meves carències i les meves infidelitats; experimentant i mirant de cara a la por i al dolor; a la feina, coneixent gent diversa i altres patiments que ridiculitzen els meus...

Mirar des del Crist ens ensenya les coses d’una altra manera, ens ensenya a apropar-nos al quotidià des de l’amor, a veure en l’altre el germà.

Veure les coses noves en Crist ...TOTES?, SEMPRE?, no encara...

Aquesta Quaresma ens convidem a mirar endins, deixar-nos trobar per Déu i a no instal·lar-nos per poder sortir a mirar amb una MIRADA NOVA.

Aquests dies, molt especialment, siguem portadors de pau preguem amb confiança i esperança per la Pau.

Belen García i Antolín

Membre de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver del Clot