Advent III: Un alè d'esperança!!

Els textos de l'Antic Testament, d'Isaïes, i la carta de Sant Jaume en el Nou Testament, són cants d'alegria a la vida per la vinguda del Messies. Una alegria vinculada a la vida en el nostre planeta Terra, on la natura proveeix a tots els éssers que hi habiten:

"Que s'alegrin el desert i la terra eixuta, que l'estepa exulti i floreixi!" (Is 35, 1)

"Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que arriben les pluges de tardor i de primavera." (Jm 5, 7)

En les dues frases, sense que es digui explícitament, el miracle de la vida el fa l'aigua. L'aigua que cobreix el 70% d'un planeta únic, que es diu "Terra". Aquesta aigua és el miracle de l'univers, molt probablement irrepetible (o si n'hi ha quelcom de semblant, no crec que jo el vegi): sense aigua, no hi ha vida. Serà amb aigua que Joan batejarà Jesús.

Tanmateix, sabem prou bé que no tothom té accés a l'aigua que ens dona la vida. Actualment, sequeres terribles causen la mort de persones i hàbitats a l'Àfrica, i l'alerta per sequera la tenim també a casa nostra. De sequeres n'hi ha hagut sempre, però actualment el nostre planeta està malalt. Vivim la crisi global del canvi climàtic, amb un escalfament que comporta la pèrdua de gel a les zones polars,f la reculada extrema de les glaceres a les muntanyes i la pujada del nivell del mar. La pressió humana també ha comportat una pèrdua de la biodiversitat en els diferents ecosistemes: més que mai ens cal protegir-los. I també una crisi energètica i crisis socials, amb migracions inhumanes degudes justament a les sequeres i a les persistents i noves guerres. Ens calen grans canvis, no gens fàcils, en tots els nivells.

Jo he estat afortunada i en dono gràcies a Déu. He pogut dedicar-me a l'estudi de la natura de la terra i del mar. Com diu Sant Ignasi: "qui coneix, estima." Crec que primer em vaig enamorar de la natura, i per això vaig voler conèixer-la i entendre com funcionen els ecosistemes, la vida. I ara, amb aquest coneixement, treballo també per protegir-la. Perquè protegint la natura, també protegim la humanitat. Com va dir l'eminent ecòleg, el Professor Ramon Margalef i López, "sovint, els problemes de maltractar la naturalesa, venen de com ens maltractem mútuament. Si tractéssim millor els nostres germans, tractaríem millor la natura també. Hi ha una mateixa arrel dels problemes: la pròpia humanitat." I Margalef ho deia amb un somriure amable i intel·ligent, sense derrotisme, convidant-nos, sense dir-ho, a actuar. Acompanyat de la seva esposa, la Sra Maria Mir, també biòloga, el Professor Margalef va venir a visitar la Comunitat de Sant Pere fa uns 35 anys (encara guardo la cassette amb la gravació de la xerrada) i ens va regalar una bona vesprada amb la seva companyia i saviesa. Recordar en Ramon Margalef, és un alè d'esperança, com l'Advent perquè les estepes floreixin i els camps donin fruits per a tothom.

Elisa Berdalet

Biòloga i membre de la Comunitat