• Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot

Diumenge de Rams: Senyor, que hi vegi!

En la meditació de l'encarnació dels Exercicis Espirituals, Sant Ignasi ens proposa veure tota la humanitat en la seva pluralitat, “en tanta diversitat, així en vestits com en gestos: uns blancs i altres negres, uns en pau i altres en guerra, uns plorant i altres rient, uns sans, altres malalts, uns naixent i altres morint, etc.” [106]. Després ens convida a considerar com la Trinitat mira les mateixes persones i el mateix món i com aposta per ell, “Fem redempció del gènere humà”[107], començant la tasca amb l'encarnació del Fill.


Sant Ignasi espera que davant de la contemplació del món i de la humanitat la nostra reacció sigui d'agraïment i que ens unim a aquesta tasca de redempció començada amb l'encarnació del Fill, de Jesús; d'això va la segona setmana d'exercicis.


La vista, la mirada, la contemplació no només és important en els exercicis. En els evangelis, diverses vegades Jesús torna la vista a cecs com a signe de la fe d'aquests o de la seva conversió. Altres vegades es queixa dels qui tenen ulls i no veuen o no volen veure.


Jesús ha tornat la vista a diverses persones, normalment a cecs, però també obre els ulls a altres perquè el món es reveli davant d'ells de manera diferent, com Mateu, Zaqueu, el jove ric… amb el seu sentit profund i de regal a la humanitat, a tota la humanitat. Amb aquesta revelació va també la revelació de la veritable naturalesa de Jesús, la seva relació amb Déu i allò que tots dos esperen de la humanitat.



Pau, pel camí a Damasc, també rep aquesta revelació; s'adona que està cec i després d'un temps recuperant-se recobra la vista, una vista renovada que li permet veure el món amb nous ulls i dedicar des de llavors la seva vida a anunciar la bona notícia de Jesús: que Déu és Pare, que és possible la reconciliació i que tot ens és donat com a do.


Celebrem aquest diumenge l'entrada de Jesús a Jerusalem; és vist i veu la multitud, i en aquesta multitud també hi ha pluralitat. Uns estan convençuts, altres són curiosos, altres enemics…. Però no poden evitar ser testimonis del que està passant: Jesús desperta una atenció que provoca que els qui ho veuen hagin de posicionar-se, i no tots es troben a gust al lloc que els correspon. Mirar Jesús ens confronta amb nosaltres mateixos i demana resposta. És potser més fàcil retirar la mirada, fer com que no ho hem vist, a veure si passa de llarg.


Sant Ignasi, al principi de conversió, busca desesperadament creuar la seva mirada amb la de Jesucrist i es pregunta constantment “què vols de mi”. Va obtenint confirmacions a la cerca fins al moment de la “visió del Cardener.” És en aquell moment que la seva mirada es transforma “no que veiés alguna visió, sinó entenent i coneixent moltes coses […] que li semblava com si fos un altre home i tingués un altre intel·lecte, que tenia abans”. Ignasi rep una nova mirada sobre el món, les persones i sobre sí mateix, que només pot venir de Déu i que serà fonament per a tota la seva vida.

Aquest any en què celebrem els 500 anys de la conversió d'Ignasi, podem sumar-nos a la seva recerca que és també la nostra, fent-nos la mateixa pregunta que ell es feia: “què vols de mi” i donant la resposta del cec de Jericó “Senyor, que hi vegi!” (Lc 18, 41)


Manuel Hernández, sj

Rector de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver del Clot

Entrades recents
Arxiu