top of page
  • Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot

Quaresma III: Tu què estàs disposat a fer?

Les lectures d'aquest diumenge presenten diversos temes importants entre els quals destaca la necessitat de l'aigua per viure, que es concretava en la cerca de fonts potables per a persones i bestiar. Un tema crític a les terres desèrtiques o semidesèrtiques del Sinaí i la Samària, on la ramaderia era clau per al suport econòmic i alimentari.


Tot i això, recórrer aquest fil, tant la Primera Lectura del Llibre de l'Èxode com l'episodi de la Samaritana de l'Evangeli de Sant Joan, té contorns diferents.



La primera explica un episodi clau del pas d'Israel pel desert. Un episodi que ha passat a formar part de la història i la cultura religioses d’Israel. Es coneix com Massà i Meribà, llocs on el poble va amenaçar d'abandonar la seva fe recent a Jahvé per les penúries materials -en concret la manca de menjar i beguda- que va experimentar en travessar el desert. El rerefons potser no és lluny de la nostra consciència. Nosaltres, ciutadans d'Espanya i Europa, som molt conscients dels milers de persones que cada any vénen d'Àfrica, molts d'ells travessant milers de quilòmetres pel desert, fins a entrar a la Península Ibèrica i, alguns, arribar a Catalunya.


Tot i això, una mirada més detallada a la història d'Israel ens mostra una gran diferència. Els milers de persones que avui arriben a Europa (o altres països desenvolupats) ho fan buscant una vida millor, en molts casos fugint de fams, guerres o situacions de violència que posen en perill la seva vida. El cas d'Israel, però, és ben diferent. Israel no travessa el desert per arribar a Canaan buscant millorar les condicions materials o fugint de conflictes. És - sorprenentment - justament el contrari. Israel ix d'Egipte, que era l'imperi més ric de l'època. I ho fa no com a pobres, sinó emportant-se moltes quantitats d'or i bestiar (Ex 12,31-47). Així mateix, Canaan és un territori més pobre i l'arribada d'Israel no significarà un recés de pau, sinó l'inici d'un període de conquestes i de guerres que durarà diversos segles.


L'episodi de l'Evangeli de Joan també té el centre en la recerca de l'aigua per beure. Però aquí el context no és d'emigració, sinó de satisfer les necessitats diàries d'aigua, si bé es fa en un context poc habitual, a les hores centrals del dia, probablement buscant la samaritana no ser vista o trobar altres persones.


Tots dos episodis, per tant, emmarquen la recerca del que és necessari per viure en unes condicions poc habituals. Així, encara que hi hagi un rerefons real, històric, a les dues escenes, en realitat estan apuntant molt més profundament a una situació o circumstàncies en què qualsevol ésser humà ens podem trobar. És la imatge del que implica la vida espiritual.


A Quaresma se'ns convida a despullar-nos d'alguna cosa del que habitualment tenim. Són les pràctiques tradicionals de dejuni, penitència i pregària. Però, per descomptat, la invitació de fons dels textos és més gran. Es tracta d’adonar-nos de com els béns materials o les conveniències socials ens aparten d'una vida més profundament espiritual. Perquè atrapen el nostre cor i el nostre temps, i, per tant, descurem la nostra relació amb Déu. La crisi de Massà i Meribà pot entendre's llavors com el lament del poble que esperava immediatament trobar-se una vida religiosa o espiritual més profunda i es troba que requereix molta pràctica i paciència. Ahir i avui. Déu no respon immediatament. Aleshores sorgeixen els dubtes i els desitjos de tornar enrere: les promeses no eren veritables, Déu no existeix, no li importem o no fa res per ajudar-nos.


A Sicar tothom segueix el ritme habitual de treballs i descansos, de baixar al pou i tornar al poble carregats amb l'aigua. Només una dona sembla tenir un altre pensament. Jesús capta la set d'una vida millor i més plena. Però, podrà deixar els seus nombrosos lligams i començar una vida nova?


Aquesta invitació de les lectures ha de ressonar avui amb força a les nostres orelles. Quaresma és el gran període de l'any en què som convidats a canviar de vida i orientar-la més cap a Jesucrist. Però si volem fer-ho de debò hi ha un “preu” a pagar. Buscar-lo vol dir sortir de la nostra zona de confort, treure el temps, renunciar a alguns dels nostres plaers; en fi, canviar els nostres hàbits i costums, estar disposat a viure amb menys o compartint més amb els altres.


Tu què estàs disposat a fer?


Alberto Núñez, sj

Professor d'ESADE i Membre de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver

Entrades recents
Arxiu
bottom of page