Aprofitem la Quaresma

Som a l’inici de la Quaresma, d’aquest cicle ritual, que ens portarà cap a 'La Passió', el darrer període de la vida de Jesús, des que és detingut a l’Hort de Getsemaní, fins que és sepultat en un altre hort, a prop del Gòlgota al nord-oest de Jerusalem.

D’aquesta finitud, d’aquesta vulnerabilitat, que també és la nostra, la de la nostra condició humana, de mancances i turments, de l’abandonament, de la traïció... també d’això ens parla aquest recorregut anual cap a la Setmana Santa.

Però encara hi ha esperança. No tot és tan negre, perquè dins del mateix cicle hi ha lloc per la celebració, per cantar la vida, per renéixer, pel color, per la festa, per la trobada amb l’alegria que comportarà la Pasqua.

Pensant en general, què suposa aquesta pausa de la Quaresma per una societat de ritme accelerat, que té deu mil reclams que arraconen el temps de reflexió per saber què estem fent, sempre pendents  dels mòbils i de l’exposició a les xarxes socials, i no pendents d’escoltar aquells que tenim més a prop, o a nosaltres mateixos?

Hem fet una societat que venera l’instantani, l’aparença, l’immediat, (i us ho dic jo que treballo cada dia amb la informació d’actualitat). És cert que també hi ha qui necessita i qui busca un contingut més espiritual per la seva vida, un  recer espiritual, convençuts que allò material no transcendeix. La Quaresma pot ser aquest recer.

Lluís Duch diu que “en el transcurs dels últims seixanta o setanta anys s’ha produït un gir copernicà en el sí de les nostres cultures: el Déu “oficial” s’ha convertit en un Déu estrany, aliè, distant, i per molts fins i tot inexistent, com si es tractés del deus otiosus d’algunes tradicions africanes. Significa això que Déu ha deixat de tenir presència i eficàcia en la vida privada i pública de les persones al marge de les qualificacions que sovint, com gegantines lloses insuportables, s’han carregat sobre Ell, i que ja no suscita l’interès de les societats del segle XXI?

Potser podríem pensar que Déu només torna del seu exili per Setmana Santa o per Nadal, i poca cosa més. Potser nosaltres mateixos seguim els rituals de la Quaresma i de la Setmana Santa, buscant d’afermar la nostra veritat, els nostres referents culturals, el nostre patrimoni gestual, social, la nostra identitat. Potser seguim aquests rituals litúrgics buscant aquest Déu exiliat?

Enmig del soroll, enmig de la paraula a doll, sapiguem apreciar el silenci;  enmig del  debat entre el racional i l’irracional, busquem el temps de reflexió; enmig del ritual i de la repetició, afermem les nostres conviccions. Enmig del tornar-hi a passar, del sortir al carrer, de l’anar al Via Crucis, les 3 gràcies, les diferents processons, empeltem-nos d’una música interior que ens faci retrobar a tots plegats la llum i la Vida, que ens faci tenir present el missatge cristià de l’esperança i l’amor.

Xavier Grasset i Foraster

Periodista