Advent I: "Deixar que Ell sigui en mi i jo sigui en Ell"

Es pot dir que sí. Fonamentalment, la majoria de les vegades, miro de ser bona persona. Acostumo a tenir bones intencions. Més que menys, faig el que és a les meves mans per a realitzar la tasca que em pertoca; com a membre de la meva família, com a veí, o, fins i tot, com a cristià. A grans trets diria que sí: miro de fer el bé que vull, no sols per a mi i els meus, sinó també pels que em resulten més o menys llunyans.

Tanmateix m’adono que no sempre és així i que una paraula fora de lloc o una actitud, tan errònia com esporàdica, pot arribar a desfer el castell de cartes que anava construint de bona fe. Honestament parlant, no em puc instal·lar al sofà de l’existència dient-me que ja tot és a lloc, ordenat i esvaïda tota incertesa, satisfet per haver complert tot el que el Senyor m’havia demanat fer en aquest món.

Es per això que, avui, sentint-me part d’una Humanitat que veu perillar el seu viure en el planeta, brolla en mi, més que mai, un fort desig de Déu. De molt en dins i com si d’un vell record d’infantesa es tractés, sento meves les paraules de les escriptures en aquest primer diumenge d’Advent: veniu, Senyor, reconcilieu-vos amb nosaltres. Tu que ets el nostre pare: baixeu, trobeu-nos, visiteu-nos, no ens abandoneu, renoveu-nos, desvetlleu-nos, veniu a salvar-nos.

Com aquell home, a l’Evangeli de Mateu, que se’n va a terres llunyanes i deixa als seus criats responsables de les tasques que confia a cadascú. Així nosaltres també esperem que Jesús vingui i sigui amb nosaltres. Perquè hem oblidat la nostra missió. O, si la recordem, hem perdut l’esperit que ell ens va donar per a dur-la a terme.

I és que, jo sé el què he de fer. I també, sé com ho haig de fer. Però em falta encara una cosa, -i la demano amb tota l’ànima- fer-ho tot en Crist. Deixar que Ell sigui en mi i jo sigui en Ell. Que les meves paraules, els meus braços i els meu ulls siguin, per als altres, el seu esperit, la seva abraçada, la seva mirada.

Per això, Senyor Jesús, et demano, et demanem: Veniu! Esquinceu els núvols i, com el raig de sol, doneu-nos la Vida que tan necessitem.

David Guindulain i Rifà

Jesuïta i sacerdot. Actualment viu i treballa al Centre Internacional d’Espiritualitat Cova de Sant Ignasi (Manresa)