La casa que ens ha vist créixer

"Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa; però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca"

Mateu 7, 24-27

El primer cop que vaig trepitjar l'era de la casa de Viladrau tenia 6 anys. Era un juliol i baixàvem una pila d'infants d'un autocar que ens havia portat des de l'Escola Tècnica Professional del Clot fins a la Casa Teresa Espona. Si he de ser sincer, no recordo gaire cosa d'aquell dia; però estic convençut que si no vaig plorar, vaig estar a punt de fer-ho. Era el primer cop que passava 12 dies fora de casa i en aquella època (malauradament) era igual de poruc que ara. Suposo que som molts els qui guardem un primer record de la Casa de Colònies de Viladrau similar a aquest.

Des de llavors, a la casa de Viladrau hi he passat una gran part dels estius de la meva vida. I no només això, també hi he fet trobades de monitors i monitores, excursions amb famílies, he viscut dos casaments diferents, festes d'aniversari, algun Sant Joan i, en els darrers anys, la majoria dels caps d'any amb les meves amigues. O sigui que sí, la casa de Viladrau m'ha vist créixer. I crec que no sóc l'únic.

A Viladrau he après a valdre'm per mi mateix, a fer les tasques de la llar, a tenir cura de la natura i valorar la muntanya, a estimar i a cuidar els amics i les amigues. A la masia Puig de Fàbregues hem rigut i hem plorat; ens hem enfadat i ens hem perdonat; ens hem escoltat i ens hem acompanyat en els diferents camins de la nostra vida... Aquí he viscut molts dels records que encara avui, quan ens trobem en un sopar amb les amigues, recordem amb felicitat. A Viladrau també he perdut moltes pors: la foscor, la inseguretat, les vergonyes; la por a saltar de la cascada del riu, a fer vívac, o la que provoca la responsabilitat. Bé, n'hi ha una que no he aconseguit perdre mai: la por a la temuda nit de por (per sort, abolida ja a l'esplai). La casa de colònies m'ha vist desplegar les ales per ser jo mateix, sense pors ni dubtes pel que diran els altres. A casellers, al pla del bon dia, a l'era, al balcó de Natura i al despatx, m'he sentit com a casa i no podré agrair-ho mai prou.

I és per tot això que, aquests darrers mesos, quan penso en la casa de colònies i en la seva situació, penso en aquest passatge de Mateu (el meu evangelista preferit, ja ho saben els qui han compartit esplai amb mi). "Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa; però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca", deia Jesús fent una metàfora sobre la construcció d'una casa. Algú pot pensar que la nostra casa de colònies no està fonamentada sobre roca, perquè sinó no hauria passat el que ha passat amb les bigues de la teulada... A mi m'agrada pensar que la roca de la qual parla Jesús és tot aquest amor i tots aquests records que han fet d'aquesta masia la casa de colònies que és actualment.

És l'amor que sentim per tot el viscut en aquesta casa el que ens farà fer tot el possible per no deixar que s'ensorri. Són els records que hem viscut aquí els que ens faran pensar en la importància que té recuperar la casa per la Comunitat. Però, sobretot, el que ens farà tornar-hi és la convicció que la casa encara ha de conèixer molts més infants porucs de Picarols i Polzets; molts més monitors i monitores esbojarrats de primer any; moltes més famílies que celebren aniversaris, casaments o comunions; molts més amics i amigues que ballen i canten per cap d'any o Sant Joan. En definitiva, la casa ha de viure moltes més històries que marcaran les vides de tots aquells i aquelles que hi passin els pròxims anys.

I, sí, no ens enganyarem, aquesta casa només la recuperarem si hi col·laborem tots els que puguem, amb allò que puguem. Per aquest motiu, el meu desig és que tothom qui ha viscut algun petit record a la casa, tothom qui senti que la casa també l'ha vist créixer d'alguna manera; ens ajudi, per poc que pugui, a recuperar aquest espai irreemplaçable.

Roger Vilaclara

Responsable de la Comunicació i la Secretaria de la Comunitat del Clot.

"El qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren"

Mateu 7,7-12

Fotografia de la meva última reunió d'avaluació de les meves últimes colònies com a responsable al C.E. Joan Suñol, l'any 2024, amb la Carla. Alhora, última reunió d'avaluació a la casa de colònies Teresa Espona de l'esplai Joan Suñol abans del seu tancament.

Nota final: Si, és estrany que qui porta la comunicació de la Comunitat escrigui també un text personal d'aquest tipus. Però realment sentia que em venia molt de gust poder relatar el perquè, per a moltes persones de la Comunitat, és tan important recuperar aquesta masia. Animo a tothom qui ho desitgi a escriure la seva experiència o vivència amb la màsia per poder-les compartir a través del nostre web!

Més informació sobre la campanya de donatius aquí: www.santpereclaver.cat/recuperem-casa-viladrau