Llibert Requena: “La casa de Viladrau és part de nosaltres, no la podíem deixar morir”

Ja fa gairebé un any que cap grup de la Comunitat ha pogut tornar a trepitjar la casa de colònies, a Viladrau. El moment decisiu va ser el juny passat, quan a causa de les habituals tasques de manteniment es va detectar que la casa de colònies Teresa Espona no es trobava en condicions per acollir grups a causa del deteriorament de les bigues de la masia. En aquell moment es va decidir que no es podien fer les tradicionals colònies d’estiu dels esplais de la Comunitat a la casa de sempre. I, des de llavors, la casa no ha tornat a obrir les seves portes a l’espera d’una possible reforma. Un any després tenim projecte per la reforma necessària i engegem una campanya de mecenatge per fer-hi front. De tot plegat en parlem amb el responsable de la casa dins del Consell de la Comunitat, en Llibert Requena.

En aquesta conversa ens explica l’estat actual de la casa, com es viu el procés i quina vinculació té amb la masia. I el més important, ens parla de bones notícies. “Ja tenim projecte de reforma per la casa de colònies”, confirma. També subratlla la importància de col·laborar i treballar plegats per mantenir viu el llegat de la casa de colònies que ha vist créixer un munt d’infants els darrers seixanta anys. 

Quin és l'estat actual de la casa de colònies?

El juny del 2025 es van detectar alteracions físiques en algunes bigues, i es va decidir tancar temporalment l’espai com a mesura preventiva i per garantir la seguretat de tots. Al juliol, després de prendre aquesta decisió, es va encarregar l'estudi de totes les bigues de la casa i es va confirmar que n’hi havia algunes malmeses, amb fongs, corcs i tèrmits. Amb tot, tenim clar que tancar preventivament la casa va ser molt encertat.

En Llibert a la casa de colònies de la Comunitat, en una trobada de famílies de l'esplai Joan Suñol

I, després, com vau actuar?

Després de l'informe per veure l'estat de totes les bigues, vam encarregar l’elaboració d’una proposta de reforma a un equip d’arquitectes, liderat pel jesuïta Pep Baquer. Des de la Comunitat, coordinadament amb l’equip d’arquitectes, també hem anat a parlar amb l’Ajuntament de Viladrau i amb Patrimoni de la Generalitat per poder demanar els permisos corresponents. De tot aquest treball també n’ha sorgit un informe per valorar els elements històrics de la coberta, detallar que s’ha de conservar i que no, entre altres.

Hi ha solució?

La solució que s’ha trobat ha hagut de tenir en compte que sigui una intervenció ràpida, el més econòmica possible, mantenint els elements patrimonials necessaris i adequat a les normatives actuals, d’aïllament, ignífugues i mediambientals. La proposta és la rehabilitació i millora estructural de la coberta amb la substitució de totes les bigues malmeses, per noves bigues de fusta. La impermeabilització total de la coberta, la substitució de teules malmeses, la incorporació d’aïllament tèrmic per augmentar l’eficiència energètica, i la substitució dels lluernaris i claraboies per finestres i tubs solars més eficients.

Què podem fer, des de la Comunitat per ajudar?

Tenim el projecte per a la reforma de la casa, els permisos de l’administració i un contracte amb l’empresa constructora que ens farà les obres. Però la reforma val molts diners… Així, què es pot fer des de la Comunitat? Contribuir econòmicament, per ajudar a pagar els diners que ens falten i que no tenim. De de la Comunitat hem engegat una campanya de recollida de fons, on demanem ajuda de tots els membres de la Comunitat, tant dels actuals com dels històrics. També vendrem marxandatge de la casa per finançar el projecte. Qualsevol aportació i/o iniciativa suma.

Hi ha molta gent que ha viscut la casa com a pròpia; fa seixanta anys que infants i joves passen estius com a nens, nenes, monitors o monitores que s'estimen la masia i segur que voldran col·laborar.

Per què és tan important recuperar la casa de colònies per la Comunitat?

La casa de la Comunitat permet als esplais llogar els seus espais un 40% més barat del que es paguen les cases de colònies habituals arreu de Catalunya. Evidentment, això fa que les activitats dels dos centres d’esplai siguin molt més viables. En el cas del Suñol, el preu de les activitats d’estiu es pot ajustar molt més per facilitar que totes les famílies del Clot puguin gaudir d’un espai de lleure educatiu.

En el cas del Chanut, aquesta ajuda encara és més important, ja que el fet que la casa sigui molt més econòmica garanteix que les activitats es puguin dur a terme. L'any passat, després del tancament de la casa de Viladrau, les colònies del Chanut es van haver de retallar en dies. És important, doncs, recuperar la casa de colònies per garantir la viabilitat econòmica de les activitats de lleure educatiu que organitza la Comunitat Cristiana al barri del Clot i de Sant Roc, durant tot l’any.

Quin és el record més especial que guardes tu personalment de la casa de colònies?

La meva vinculació amb la casa és molt forta. A partir dels 10 anys, vaig anar a la casa de colònies cada estiu amb l’esplai fins fa ben poc. Primer com a infant i després com a monitor i director del Centre d’Esplai Joan Suñol. A la casa també hi he celebrat part del meu casament. Tot plegat fa que el lligam que senti sigui molt estret i que en guardi molts moments diferents. Si he de destacar un, diria l'últim any que vaig fer colònies com a director de l’esplai. Me’n recordo molt bé, va ser l'any 2017. Tots els nens i nenes van marxar i jo em vaig quedar sol a la casa. Va ser un moment de comiat. No m’acomiadava de la casa perquè hi he seguit tenint vinculació com a responsable de la masia al Consell de la Comunitat, però sí d'una manera diferent de viure-la. Va ser un moment maco, un tancament d'etapa.

Tots són bons?

Inevitablement, també recordo moments tristos a la casa. El més proper el 23 de juny del 2025, quan vam pujar amb l'arquitecte per veure les bigues i vam haver de decidir tancar la casa. Una decisió que volia dir que, per primera vegada sense comptar l’any de la Covid, després de més de seixanta anys, es decidiria no fer colònies a Viladrau. Va ser un moment molt trist, amb molts dubtes, però crec que la decisió es va prendre pensant que era el més responsable per al bé i la seguretat dels infants.

I, per acabar, com creus que viu la Comunitat tot aquest procés?

Crec que es tracta d’un moment decisiu, tenim el projecte de rehabilitació, els permisos, la voluntat, i ara veurem si ho podem assumir econòmicament. El més fàcil hauria estat abandonar la casa i deixar-la morir a poc a poc, ens haguéssim estalviat molts mals de cap. Però aquesta casa ha donat servei durant molts anys i hi ha moltes persones que ens l’estimem molt. Per això la Comunitat, la propietat i la Companyia de Jesús han apostat i han decidit intentar salvar-la i no acabar aquí la història. S’ha fet molta feina, però ara ve la de veritat.

Ens podem quedar amb la idea d’una casa que mira el passat, un espai que ens ha donat moltíssimes alegries, vivències i que ha transformat moltíssima gent. Però jo decideixo pensar que la casa també pot mirar el futur i pot seguir fent servei per les generacions futures: els més petits de la Comunitat. Imagino una casa en què els infants puguin seguir anant de colònies a l'estiu i on els monitors i les monitores puguin seguir oferint educació en el lleure. Jo vull pensar que l’espai privilegiat carregat d’història i envoltat de natura que és la casa de colònies Teresa Espona continuarà transformant i deixant empremta a totes les persones que hi passin. Aquest és el meu desig.

Tota la informació sobre la campanya de donatius aquí: www.santpereclaver.cat/recuperem-casa-viladrau