• Roger Vilaclara

"Els grups de Joves de la Comunitat són un espai per conèixer Jesús"

"Confiem que tota la feina que fem als grups de Joves de la Comunitat prepari la seva sensibilitat perquè, si Jesús truca a la seva porta, el puguin sentir". Així explica la Belén García l'objectiu dels grups de Joves de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot. Aquest, però, no és l'únic. Segons explica la coordinadora d'aquests grups, "són espais per compartir des de la intimitat". Entre els joves també es busca "conèixer l'amistat des d'una dimensió diferent".


En aquesta entrevista, la Belén parla de la nova organització dels grups de joves, de les activitats que preparen i valora el paper de les noves generacions a l'Església.


· En què consisteix el grup de joves de la Comunitat?

El grup de Joves és un espai de trobada pels joves del barri que tenen la inquietud i el desig d’aturar-se, reflexionar, mirar el món i la seva vida en profunditat. Ens agrupem per edats i ens reunim els divendres a les sales de la comunitat. És costum compartir un àpat, dinar, berenar o sopar i després fer grup.


· I com s’organitzen aquests grups?

Estem d’estrena organitzativa. Fins ara, teníem un equip conjunt d’acompanyants. Ara, els grups són cada cop més nombrosos i tenen necessitats diferents. Hem decidit fer dos equips. D’una banda, els grups d’ESO i, d’altra banda, els de batxillerat i universitaris.


Pel que fa als grups de l’ESO, el formen 20 joves, 4 noies d’edat universitària com a acompanyants i una coordinadora que potser coneixeu, la Lourdes Joseph. Els joves de batxillerat i universitaris són uns 22. En aquests cas, els acompanyants ja no som tan joves i ho coordino jo.


A més, hi ha algun jove que, per horaris o bé per feina, no tenen grup. Amb ells mantenim la vinculació i els convidem puntualment a alguna activitat. I mirant endavant, tenim un parell de grups de joves adults, però això ja és un altre tema.


"Avui, al nostre món, obrir la ment i el cor a Déu no és fàcil"

· Quin tipus d'activitats es plantegen amb els joves per parlar de fe i del transcendent?

La majoria de joves que venen als grups no són explícitament creients. Tot i això, des de la comunitat, volem oferir als joves la possibilitat de conèixer Jesús com un company de camí.


Avui, al nostre món, i al nostre entorn, el fet d’obrir la ment i el cor a Déu no és fàcil. L’altre dia una monitora deia: “Nosaltres volem ajudar a créixer en la fe, però elles volen parlar de les seves coses”. Com ho fem? Doncs ho fem escoltant “les seves coses”. Acollint, acompanyant, facilitant-los que s’escoltin entre ells i elles. D’alguna manera confiem que tot plegat prepari la seva sensibilitat d’aquests joves perquè, si Jesús truca a la porta, el puguin sentir.


· Quina relació s'estableix entre catequistes i joves?

Els grups són un espai per compartir des de la intimitat. Per aquest motiu, entre catequistes i joves es generen complicitats i molta estima. Entre els joves, s’estableix una relació molt especial. Coneixen l’amistat en una dimensió diferent, més enllà d’estar i fer coses junts. Els monitors som companys i guies, alhora.


· Quines diferències hi ha entre la catequesi d'infants i la de joves?

En la nostra comunitat, els grups de joves, no són una oferta catequètica de formació cristiana. Si no que és un espai per conèixer Jesús. Com ens deia Sant Ignasi: “como un amigo habla a otro amigo”. Conèixer-lo, preguntar-se i potser seguir-lo. Fer un primer pas cap a la personalització de la fe.


"Calen persones valentes que estiguin disposades a anar a contracorrent"

· Alguna anècdota amb què et quedaries del seu acompanyament?

L’equip de monitors som uns entusiastes. És una passada aquests moments que passem amb els joves. Hem de superar la mandra de sortir de casa, de preparar les dinàmiques i després... el superregal és l’estona compartida. Sempre superen les nostres expectatives i ens queda el desig d’una mica més.

Tinc mala memòria per les anècdotes. A mi, em fa molta gràcia la llibertat en què s’expressen els joves. Moltes de nosaltres som mares, pares, tiets o coneguts dels joves, però ells no es tallen gens. No fan gens de “postureo”, parlen tal com raja i de què sigui.


· Cal acompanyar als joves de la comunitat en la seva vivència de la fe?

Jo diria: “l’essencial és invisible als ulls”. I és que, l’invisible està permanentment silenciat, deliberadament amagat.


Calen persones valentes que estiguin disposades a anar en recerca i a contracorrent. Viure des de l’essencial val molt la pena i, per fer-ho, hem de mirar als qui ens han precedit. Els joves poden mirar als seus monitors i monitores, poden mirar al pare Chanut o al pare Suñol. Tots per viure la fe necessitem acompanyament. La fe es viu en comunitat, en Església.


"Les petites coses són transformadores en el dia a dia"

· Quin paper tenen els joves a l'Església?

A l’Església, entesa com a comunitat de creients, jo diria que els adults estem desitjant que els joves participin. A les comunitats estan representats i tenen papers protagonistes i de responsabilitat.


Un altre tema és l’Església com a institució. Sempre hi ha de tot, però la majoria dels joves no s’hi senten part. Des del llenguatge, les celebracions dels sagraments, el capellà amic, al bisbe o al Papa, en tot plegat hi ha una distància amb els joves d’avui.


Crec en l’Església en totes les seves afeccions i crec que hem d’apropar-nos per ser “hospital de Campanya, en un món ferit” com diu el papa Francesc. De fet, ja ho estem fent trencant distàncies i adaptant-nos als temps actuals.


Sincerament, no ho sé. És l’eterna pregunta. De moment, anem caminant des de la nostra feblesa, assumint el mal que fem i demanant perdó, treballant dia a dia perquè el Regne de Déu, el Regne de la justícia arribi a tots. Les petites coses són transformadores en el dia a dia. Poden ser una gran revolució.


· Vols afegir alguna altra cosa?

Posar en valor la dedicació de les persones de l’equip de monitors que comparteixen aquests serveis amb altres com: monitores d’esplai, secretaria, equip de catequesi infantil, grups de projecció i el que calgui.

Proposar als joves, creients o no, que encara no venen als grups que facin un salt, perdin la por i trenquin els prejudicis, perquè val molt la pena.



Entrades recents
Arxiu