La nadala del pobre

Whatsaps, e-mails, alguna tarja postal, encontres personals... En aquests dies totes les converses solen concloure amb un desig: bon Nadal! Desitjar-se bon Nadal és desitjar que la celebració del naixement de Jesús ens faci ben receptius a rebre la notícia més gran mai pensada: Déu es fa un de nosaltres per a salvar la Humanitat. Si se’ns dona entendre, ni que sigui parcialment, les colossals dimensions d’aquesta bona notícia, ens estarem disposant a obrir les portes del nostre ésser i rebre a casa nostra l’únic que pot omplir de felicitat el cor.

Pessebre "La Fugida" de Francesc Camprodon

Però, no és repetint-ho una vegada i una altra que el nostre Nadal serà bo. Hi ha una manera d’acollir la magna nova que ens pot canviar significativament. És a través de la nadala del pobre.

Probablement no ens la posarà mai per escrit, ni hi enganxarà un segell per fer-nos-la arribar, ni tan sols utilitzarà les frases habituals en aquests casos. Però el seu missatge pot ser tan meravellós com el cant dels àngels als pastors en el primer Nadal.

Ara fa cinquanta anys, la Congregació General de la Companyia de Jesús ho va expressar bellament en el Decret quart sobre la justícia que brolla de la fe:

Caminant pacient i humilment amb els pobres, aprendrem en què podem ajudar-los, després d’haver acceptat, primer, rebre de part seva. (n. 50)

Tres passes, doncs, per adreçar-nos cap a Betlem. La primera, caminar al costat dels més desafavorits, al seu ritme i sense presses. La segona, acceptar que ells tenen alguna cosa a donar que nosaltres no tenim. I la tercera, -sols aleshores- veure en què els puc ajudar. 

Quina gran veritat assenyala Lleó XIV a l’exhortació Dilexi Te quan diu que "l’afecte als pobres no és una qüestió de beneficència sinó de revelació. El contacte amb el que no té poder ni grandesa és una manera fonamental de trobada amb el Senyor de la història. En els pobres, Ell segueix tenint alguna cosa a dir-nos". (n. 5)

No és a cada moment quan se’ns dona l’oportunitat d’aquesta revelació? D’entrada ens surt esquivar el pobre, però ell duu una nadala per a mi. Ell porta el gran missatge si el sé escoltar atentament, mirar-lo als ulls o fer-li companyia. Convé deixar-nos fer el favor i que se’ns reveli una mica més qui som davant Déu: algú tant o més necessitat que el pobre a qui jo pretenia ajudar.

David Guindulain i Rifà,

Jesuïta i antic consiliari de l'esplai Joan Suñol