Quaresma V: La fe, la nostra fe...

"Jo soc la resurrecció.

El que creu en mi

encara que mori, viurà;

i tot aquell que viu i creu en mi,

no morirà mai més.

¿Ho creus això?" (Jn 11, 25-26) Lectures V Diumenge Quaresma

Una pregunta directa, precisa de Jesús a Marta.

No a les entranyes ("jo sé que..."). No al cor ("Pere: m'estimes?"). Directa al cervell, a l'intel·lecte, a la part racional de Marta i de nosaltres.

La fe, la nostra fe, necessita el cor i les entranyes: és allí on neix normalment.

Però després ha de ser reafirmada pel nostre cervell, ser digerida pel nostre intel·lecte, ser assumida pel nostre raciocini.

Assumir racionalment la nostra fe és una conditio sine qua non per a pensar, prendre decisions i actuar coherentment.

Per a reconèixer les injustícies: les grans i les petites. Les que ens toquen de prop i les que veiem des de lluny. Les puntuals i les estructurals.

Per a reconèixer els dons que constantment rebem i donar les gràcies.

Per a revisar quan el nostre actuar no ha estat conforme al nostre creure. I llavors demanar perdó.

Per a ajudar a donar-nos estabilitat, quan el nostre cor o les nostres entranyes trontollen.

Necessitem passar la fe pel tamís del nostre cervell, posar-la en discussió, perquè maduri. Perquè no es quedi en una fe dogmàtica o 'sensiblona', poc arrelada. Perquè sigui una fe adulta.

I aquest procés requereix dedicació i temps. Requereix formació i reflexió.

Llegir, estudiar, escoltar, veure, anar a cursos... I després, en silenci, meditar sobre l'après. I en companyia compartir, aprenent també de les reflexions d'uns altres.

Sempre confiant en la inspiració de l'Esperit per a entendre i també per a saber acceptar el que no entenem.

Giuseppe Pino Amoroso

Coordinador de la Catequesi de la Comunitat Cristiana