top of page
  • Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot

En record del Juanito, el consiliari que va deixar empremta a l'esplai Suñol

Ahir va ser un dia molt assenyalat per recordar la persona d’en Joan Suñol. I és que aquest dijous 15 de desembre va fer 15 anys que ens va deixar el qui va ser consiliari de l'actual Centre d'Esplai Joan Suñol. Una bona ocasió per rememorar la història de l’Esplai i poder explicar el perquè es va decidir posar el seu nom al Centre d’Esplai. Una estona per poder tenir present la seva figura, l’empremta que deixà en molts de nosaltres, la gran contribució que tingué al Centre d’Esplai, a la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver, a l’educació de tants infants, joves, monitors i monitores i famílies, que vam tenir la gran sort de topar amb ell.


En aquest pas del temps, un 23 de maig de 2009, l’equip educatiu vam decidir canviar el nom de l’Esplai i que aquest passés a dir-se “Centre d’Esplai Joan Suñol”. També, en aquella ocasió, es va celebrar una festa per commemorar el canvi de nom. Anteriorment, des dels seus orígens, l’Esplai s’anomenava “Centre d’Esplai SCV Sant Pere Claver - El Clot”. Molts i moltes dels que estàvem en aquella etapa, coneixem les raons i circumstàncies de l’elecció del nom actual de l’Esplai. Però, suposo, que d’altres us heu preguntat en algun moment d’on prové aquest nom o per quin motiu es va decidir canviar el nom a l’Esplai? Si més no, tant per uns com pels altres, aquestes dates son molt escaients per a poder-ho explicar.


En el context de l’Esplai, en Joan Suñol era jesuïta, capellà i consiliari del Centre des que jo tinc records d’infància, jo compto que pels volts dels noranta. Persona molt implicada amb la Comunitat Cristiana i l’Escola, on exercia de professor, va dedicar pràcticament tota la seva vida a l’educació de joves, des de diferents prismes i intensitats. En Juanito, que és com l’identificàvem tots, exercia de consiliari a l’Esplai com bé us he dit. La seva tasca consistia en fer bàsicament de savi de la tribu, tant en clau de fe com d’educació. Des de la seva experiència i visió, acompanyava l’equip educatiu de l’època en el seu dia a dia amb tot el que això implicava: reunions, excursions, activitats d’estiu, eucaristies, trobades al bar, etc. Fou un referent educatiu i personal per a molts i moltes de nosaltres que vàrem conviure amb ell durant uns anys d’Esplai.


Evidentment, no podria descuidar la relació d’en Juanito amb els infants i joves. Penso que era molt proper, carismàtic, divertit, dissonant, qüestionador, autèntic, afable, vital..., característiques que commovien i fàcilment atribuïbles al seu record. Per a ell, els infants i joves eren la font d’inspiració de l’Esplai per la qual els monitors i monitores havíem d’esmerçar-nos. I, recordo, que sempre els tenia molt presents a les reunions, sempre posava l’accent en el famós quotidià, les relacions humanes, la simplicitat de la vida, la senzillesa dels infants, la misericòrdia de Déu, la bondat de les persones, etc.


Tots sabem que la vida està plena de bons i mals moments, d’alegria i de tristor. Un Nadal, el del curs d’esplai 2007-08, en Joan es va posar malalt i va morir. Va passar tot plegat molt de pressa. Va morir un dissabte, 15 de desembre de 2007, quan tots nosaltres, el seu equip de monitors i monitores de l’Esplai estàvem precisament d’excursió, amb l’Esplai Lluís Maria Chanut, per l’endemà celebrar la pujada del pessebre de la Comunitat. Tinc un record molt entranyable i trist del moment en el qual ens van comunicar la notícia. Per sort, vam poder entomar-la, prendre’n consciència i acomiadar-nos en grup, fet que no oblidaré mai, i per això encara fou més especial. Inclús, feia un parell de mesos havia participat d’una excursió des de Sant Miquel de Balenyà a la Casa de Colònies Teresa Espona, que havia recuperat en el seu afany excursionista. El seu adéu va ser sobtat i inesperat; ni tan sols vam tenir temps d’assimilar la seva malaltia. Això va fer que ens commogués encara més la seva mort.


M’ha semblat oportú recuperar i compartir la pregària de record i agraïment que l’equip educatiu va llegir a l’eucaristia del seu comiat. Crec que posa en context i transmet força l’essència de qui va esdevenir en Joan Suñol per a l’Esplai i per a tots nosaltres.


Eucaristia de comiat d’en Joan Suñol. Sant Cugat del Vallès, 17 de desembre de 2007


Pregària de l’equip educatiu del Centre d’Esplai SCV Sant Pere Claver - El Clot


Juanito,


Abans d’ahir, dissabte, estàvem d’excursió, prop de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb l’Esplai Chanut, tot el teu equip de monitors i monitores, com tantes vegades havíem estat plegats, compartint el final de trimestre d'Esplai, i de ben segur, que tu hi haguessis estat si la malaltia no t'ho hagués impedit. Et teníem molt present, vam pregar per tu perquè es millorés el teu estat de salut i poguessis tornar a fer vida normal, fins i tot, vam cantar el "chispea el fuego” que tu ens havies ensenyat i tant t’agradava cantar al final dels Bones Nits.


Aleshores, vam saber la notícia de la teva mort. El dolor, la incomprensió, el desconcert, el defalliment ens envaïren, se’ns va fer de nit inesperadament. En aquells moments d’amargor i buidor absoluts, ens vam aplegar entorn una estufa i vam fer una estona de vetlla i pregària per a tu. L’endemà, diumenge, vam pujar el pessebre al Puig-rodó, també molt conscients de com t’agradava anar d’excursió.

Realment, estem immergits en l’enteniment del misteri de la teva mort, se’ns fa difícil d’acceptar que ja no hi ets, i una de les raons que se m’acudeixen és perquè era evident que formaves part del quotidià de les nostres vides, les reunions d’Esplai, les excursions, les trobades espontànies per l’escola o al Luar, etc.


És difícil expressar amb paraules el sentiment viscut en aquests moments, però tu ens vares ensenyar a parlar i escoltar des del cor, i això mateix procuraré fer ara per acomiadar-nos de tu en nom dels monitors i monitores, dels infants, adolescents i joves i, també de les famílies de l’Esplai, tot recordant el teu testimoni a l’Esplai.


Et trobarem molt a faltar!! Quan algú et preguntava quina era la teva tasca a l’Esplai, tu deies: “monitor de monitores”, i et posaves a riure i afegies: “Yo me encargo de cuidar a los monitores para que estén a gusto”. Ben bé aquesta era la teva devoció i dedicació. Sempre feies camí amb nosaltres acompanyant-nos amb la tasca educativa de l’Esplai. Eres pacient amb els nostres raonaments i bromes de joventut, tendre i atent quan calia fer costat, savi saberut i entranyable quan ens donaves lliçons de vida sobre la teva experiència com a educador a OBINSO, o les teves batalletes familiars... Sempre tenies les paraules justes i escaients per un moment delicat, els teus consells i la teva sapiència feien que la nostra tasca anés adquirint un sentit més ple i que nosaltres creixéssim humanament. Sempre ens repeties que havíem d’estimar-nos als nanos i, a la vegada, els animaves a ells a fer entremaliadures.

Ara haurem d’emprendre la tasca de l’Esplai sense tu. Ens serà difícil i sovint trobarem a faltar la teva tendresa i escalfor. Però, malgrat hi hagi respostes que continuem cercant en relació al misteri de la teva mort, hem de tenir molt present el teu esperit que es podria expressar en paraules de Sant Ignasi com “en tot servir i estimar”. Al mateix temps, que l’aprenentatge i els records de tots aquests anys viscuts intensament prop teu ens encoratgin a seguir vivint tal i com tu ho feies.


T’estimem Joan.


Després d’acomiadar-nos d’ell, d’acceptar que no tornaria més a estar amb nosaltres, i de passar uns dies força tristos... vam ser conscients que ens l’estimàvem molt, i que el trobàvem a faltar... Quan vam recuperar l’ànim i l’humor, vam plantejar l’opció d’anomenar l’Esplai amb el nom d’en Joan Suñol, de manera que podríem significar/simbolitzar la persona i obra d’en Juanito a l’Esplai, a més, de recordar-lo per sempre més. Aquest plantejament va tenir molt bona acollida i vam decidir tirar-ho endavant i fer el canvi de nom. Això ens va posar molt contents i ens va ajudar a superar la pèrdua d’en Joan. Vam pensar que era la millor manera de fer-li un reconeixement i agraïment per tot el que havia fet a l’Esplai. I, dit i fet, vam posar al Centre d’Esplai el nom de Joan Suñol un 23 de maig de 2009. I, per molts anys!


Ara, de ben segur que està orgullós i cofoi del decurs de l’Esplai, de comprovar com l’activitat i la vida al centre no cessen malgrat l’inexorable pas del temps. Omple de joia veure que la raó de ser de l’Esplai, l’essència del projecte, l’educar en el lleure infants i joves, segueix intacte, vigent, en el seu estat més pur, actualitzat amb l’esdevenir de les diferents generacions, però segueix el seu curs. És molt bonic, molt meritori, i enorgulleix enormement haver-ne pogut formar part en algun moment de la seva existència.


Agraïts pel teu pas, Joan, una abraçada ben forta allà on estiguis.


Marçal Verdú

Exresponsable del Centre d'Esplai Joan Suñol


Comments


Entrades recents
Arxiu
bottom of page