Relleu al Centre d'Esplai Lluís M. Chanut

A l’Eucaristia d’inici de curs s’ha fet el relleu de la responsable de l’Esplai Lluís Maria Chanut. La Marina Cot, després de tres anys i un inici de mandat complicadíssim a causa de la pandèmia, ha deixat el seu càrrec, que ha entomat la Maria Pujol.

El començament de la Marina en aquesta tasca va passar gairebé desapercebut per la majoria de la Comunitat arran del confinament. Ara, en acabar, mereixia un reconeixement especial, que es va traduir en un gimnàs ple de gent dempeus dedicant-li un llarg aplaudiment.

Abans d’això, l’Albert Florensa, el President de la Comunitat, va dedicar-li unes paraules amb les que creiem que tothom que la conegui hi estarà completament d’acord. Va recordar els cafès al Luar amb ella, a través dels quals va anar descobrint com era, i en va destacar tres coses:

La seva naturalitat. I tant! Una naturalitat i un somriure que la fan una persona transparent, que diu les coses tal i com les pensa sense buscar artificis que engrandeixin les seves virtuts. Però és clar, la naturalitat només és bona quan surt d’una bona persona, i aquest és el cas.

La seva senzillesa. No busca donar importància a les coses que fa. Les fa, i punt, sense floritures. I parla ràpid, sí, molt, però també sap escoltar i acollir l’altre.

I la tercera, el seu compromís. Els esplais de la Comunitat sempre han destacat pel compromís dels seus integrants amb la tasca que fan, i el seu ha estat total. El compromís significa posar l’esplai en un dels llocs més alts de les teves prioritats i dedicar-li tot el temps que necessiti. El compromís és imprescindible per estar en condicions d’assumir la gran responsabilitat que suposa educar en el lleure els infants i dur-los de colònies onze dies a l’estiu.

La Marina és també molt amiga dels seus amics, especialment dels de la generació del 97. Un grupet de nois i noies que van créixer junts a l’esplai Joan Suñol; alguns d’ells des de Picarols! I també s’estima molt Sant Roc, especialment els seus nens i les seves nenes, i això és el més important de tot. La senzillesa, la naturalitat i la capacitat d’estimar segur que li han fet més fàcil guanyar-se uns infants que només volen atenció i amor i que, quan en reben, el retornen amb escreix.

La Marina ho deixa, sí, però no deixa la tasca d’integració i de servei cap als infants i joves dels barris més desafavorits de Badalona, que fa des de la Fundació la Salut Alta, ara com a professional. Ho porta a la sang. Ho porta al cor.

Ara, la Maria Pujol té un gran repte al davant. Segur que l’equip de monitores (i algun monitor) del Chanut l’ajudaran a tirar-lo endavant. Somriu, està contenta i engrescada, i això és la clau. Com diu l’himne dels Esplais del MCECC, les coses sortiran bé si es fan “amb joia, alegria i compromís!”