David Guindulain: "Al Clot hi veig una comunitat humil i referent per a d'altres"

La Comunitat del Clot està de celebració. I és que el jesuïta David Guindulain serà present a l'eucaristia d'aquest dissabte a la tarda per celebrar el 25è aniversari de la seva ordenació. Una celebració que la comunitat rep amb alegria i il·lusió en agraïment als 15 anys de la seva vida dedicats al Clot. Per aquest motiu, hem volgut parlar amb ell sobre el seu nou camí a Manresa, els seus records a la Comunitat i el futur de l'Església.

En David Guindulain va arribar a la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot l'any 2000, durant cinc anys en va ser rector i del 2012 al 2015 va ser consiliari del Centre d'Esplai Joan Suñol.

La seva vinculació al Clot va començar quan en va ser mestre durant dos anys. Més tard va estar al barri del Bon Pastor començant els estudis de teologia que va continuar durant dos anys més a París. La teologia la va acabar a l'Hospitalet on s'hi va estar quatre anys més. També ha passat pel Casal Loiola i, abans d'arribar de nou al Clot, va ser a Mèxic durant un any per fer la tercera prova.

Al noviciat hi va entrar amb 20 anys acabats de fer, s'hi va estar durant dos anys a Saragossa. Va fer l'ordenació sacerdotal el 20 de desembre de 1996 a l'Església del Sagrat Cor de Barcelona. Ara, amb 57, viu a Manresa. Una vida més contemplativa que sempre ha volgut fer. "Manresa és també una escola i una comunitat cristiana", assegura.

En aquesta entrevista, el psicòleg i teòleg assegura que Manresa, per a ell, esdevé "una prolongació del Clot" i recorda la trobada de tots els grups de la Comunitat a Verdú el 2013. Sobre el futur de l'Església, Guindulain explica que viu amb esperança els seus canvis. "La Comunitat del Clot penso que és pionera en aquest aspecte", afegeix.

Com i quan vas sentir la crida de Déu?

La crida de Déu la vaig sentir forta a Taizé amb setze anys. Era una crida a deixar-lo fer en la meva vida. La crida a ser jesuïta va ser, uns mesos més tard, el febrer del 1983 durant un recés a Manresa. En una estona de pregària vaig entendre que la vida religiosa com a jesuïta podia ser el que Déu m’estava demanant. Jo m’hi negava d’entrada, però amb el pas dels dies i les setmanes, vaig adonar-me que això era el que em feia feliç de debò.

Com ho va rebre la família?

A casa em van deixar fer. La mare va plorar en saber-ho perquè marxava de casa. El pare, més aviat, em donava consells.

Quin ha estat el teu pelegrinatge fins a arribar a Manresa?

Des del 2000, una setmana durant l’estiu me la passava a Manresa donant exercicis. També hi anava durant l’any, acompanyant recessos d’ESO i Batxillerat, o de l’Esplai. Fins que el Provincial no m’ho va proposar el desembre del 2014, no m’havia plantejat la possibilitat de viure-hi.

"Tinc sempre davant meu la fotografia de la Comunitat que em vau regalar"

Montserrat té alguna cosa especial, oi?

M’atreu la bellesa de la fesomia de la muntanya, m’atrau l’espai sagrat del Santuari i el vincle amb la Moreneta, que tinc des de petit... Montserrat és el meu paisatge habitual des de fa sis any. La taula de la meva habitació està posada per poder contemplar amb facilitat la muntanya. Quan estic molt saturat i amb necessitat de descans, me n’hi vaig a peu. Sols ha faltat que m’hagin demanat escriure un article sobre Sant Ignasi a Montserrat (sortirà al maig a la Revista Manresa) per acabar-ho d’adobar.

Trobes a faltar la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver?

No he sentit que l’hagi deixat. En canviar de domicili, vaig dir que Manresa esdevenia una prolongació del Clot, perquè hi vinguéssiu quan calgués. Tinc sempre davant meu la fotografia de la Comunitat que em vau regalar. Sí que és veritat que, en algun moment, m’agradaria ser més present físicament per recolzar i ajudar, tant a la Comunitat com a l’Escola del Clot.

Podries destacar dos moments importants del teu pas per la Comunitat?

Destaco un micro moment i un altre de macro. El micro és el record del Juanito Suñol caminant amunt i avall del passadís de davant l’antiga capella, mentre preparava l’homilia poc abans de la darrera missa que presidiria ell. Tossia i no es trobava bé, però allà hi era. El moment macro és la trobada que vam fer tots els grups de la Comunitat a Verdú el 2013 amb motiu dels 125 anys de la canonització de Sant Pere Claver.

"La Comunitat del Clot és pionera dels canvis de l'Església"

Com vas viure el canvi de viure a la Comunitat del Clot, una comunitat activa plena de joves, a una vida a Manresa molt més contemplativa?

Proposar exercicis espirituals és el que d’una manera o altra sempre he volgut fer, sigui tocant la guitarra o preparant un recés. De manera que m’enviaven a una missió que em venia molt de gust fer. Ara ja no des dels previs sinó des del rovell. Manresa és també una escola i una comunitat cristiana. Això sí, menys urbana.

En què creus que ha canviat l'Església en els darrers 25 anys?

La novetat del Papa Francesc, un papa jesuïta i molt pastor, és el que destacaria en primer lloc. Per altra banda, som menys preveres i els laics estan demanant ser-hi com a iguals. Visc amb esperança tots aquests canvis. La Comunitat del Clot penso que és pionera en aquest aspecte.

"Ajudeu-vos amb les paraules i, sobretot, amb els fets"

Els capellans casats, l'ordenació de dones, els seglars presidint l'eucaristia... És aquest el futur de l'Església?

El millor que ens pot passar és que ens deixem tocar per l’Evangeli i pels sagraments. Perque això sigui possible caldrà fer el que calgui. L’Esperit Sant inspirarà novetats que no ens arribem a imaginar. Hi crec.

Quin missatge els donaries avui als monitors dels esplais de la Comunitat, als catequistes d’infants, als voluntaris del grup de projecció...?

Ajudeu als petits, als grans i ajudeu-vos entre vosaltres, a descobrir els valuosos que sou a ulls de Déu. Ajudeu-vos amb les paraules i sobretot amb els fets. En definitiva, estimeu-vos com ho fa Jesús.

Finalment, com veus el futur de la Comunitat de Sant Pere Claver?

Se’m posen ullets quan miro la Comunitat des de Manresa o quan m’ho expliqueu en venir aquí. Veig que troba camins, que creix, que els que hi sou us l’estimeu... I això és molt gran i em fa feliç. Veig una comunitat humil referent per a altres comunitats cristianes. L’experiència de tots aquests anys de camí no serà en va.