La Comunitat del Clot participa a la pregària de Taizé de la Sagrada Família

Tot just en tornar de vacances d’estiu, una molt bona companya d’escola em va anunciar en primícia una notícia bomba. Érem a la sala de professorat de l’escola i la vaig notar nerviosa i expectant, llegia un correu amb molta atenció i la seva expressió facial anava canviant…

- Saida, què et passa? Passa res? Hi ha alguna problema? - Ella no m’escoltava, mirava la pantalla, absorta dels qui l’envoltàvem. Quan va alçar el cap, em va dir amb molta il·lusió:

- No, no… no hi ha cap problema, tot el contrari. Estic molt contenta. M’ha escrit el germà Pere de Taizé i em comunica que la comunitat de Taizé torna a Barcelona i aquest cop no serà ni a la Fira de Barcelona ni a Santa Maria del Mar, com en altres ocasions - i em va anar donant més detalls. Jo vaig rebre amb sorpresa i expectació tot el que ella em compartia; vindrà una representació de la comunitat, caldrà acollida per als germans, serà a la Sagrada Família, temps d’advent, necessitarem molts joves voluntaris, implicarà la tasca i presència de parròquies, comunitats, organitzacions, Església Jove,… I tot es va anar organitzant per configurar el que en breu viuríem.

La pregària de Taizé a la Sagrada Família

A propòsit de la inauguració de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família, la comunitat de Taizé convoca una pregària en què 2.500 persones podran participar del cant, del silenci, dels gestos, de la llum, de la presència, del projecte de Gaudí per sentir-se comunitat, església i ser en comunió amb tantes altres persones que podran seguir la pregària per xarxes i per streaming. Celebrarem que Maria i la seva determinació en el projecte de Déu son pilar i i llum per a tota la comunitat.

I el dia per fi arribà; un cop dins, ara fa tot just una setmana i escaig, hi vaig viure una gran emoció. D’una banda, el meu esperit va anar transformant-se sentint l’alegria de trobar-me amb tantes persones conegudes i estimades per mi; germans i germanes de la Comunitat Cristiana del Clot, persones estimades de l’escola de Casp i de Clot, molts alumnes i exalumnes, la gent de casa, i, d’una altra, copsar l’esperit de l’arquitectura en comunió amb el que significa Taizé. Em va emocionar sentir-me embolcallada per la llum, la pedra, els vitralls, l’altar, la natura, les columnes de la nau principal i els laterals de la Basílica. Em vaig sentir petita, molt petita davant la immensitat de la bellesa que en si mateixa ja es convertia en pregària. A tot això calia sumar-hi el que per a molts de nosaltres significa Taizé i el seu llenguatge: el cant repetitiu, la música, la paraula, la llum, l’evangeli, la creu, el silenci.

A casa, des que érem molt petits, els pares ens van ensenyar a pregar tal com ho fa la comunitat de Taizé, de manera senzilla, al voltant d’una espelma, un cant que ens unís i inspirés a compartir el silenci i la pregària. De més joves vam participar en les pregàries de Taizé a la cripta de l’Església de Casp i ens unírem a les trobades de joves per Nadal. Recordo especialment la de Barcelona, amb la meva filla Clara en braços amb menys d’un mes de vida. Quanta pau i quanta vida! També els viatges fraterns a Taizé amb companys de l’escola de Casp o les dones de casa.

Però tornant a l’experiència de diumenge a la Sagrada Familia, voldria compartir amb vosaltres el que he recollit del que vam posar en comú en acabar la pregària així com el sentir, al llarg de la setmana, quan l’experiència deixa pòsit en el cor i en l’esperit en temps d’advent, en temps de preparació per la vinguda de Jesús, amb el testimoni d’amor i de llum que ens ofereixen Maria i Josep a través de l’amor cap al seu fill.

“La pregària de Taizé és preciosa, és un lloc i un moment en què et trobes amb tot de gent que pensa, prega i medita alhora i busca el mateix que busques tu i a través de la repetició de les cançons, com un punt d’unió, et fa extrapolar de la situació en què et trobes i et fa sentir la immensitat espiritual del que vivim i creiem; l’amor de Déu i de Jesús. A més tot això, és molt difícil viure-ho en aquesta societat, fins i tot buscant-ho. Vaig sortir molt tocat, m’agrada, m’encanta… mai, mai… encara que sigui repetitiu, et decep, sempre hi vius coses noves. Dona per molt!”

“Pau de cor, ment i esperit mentre prego en comunitat.”

“Comunitat, bondat, bellesa, espiritualitat, força, emoció”.

“La suma d’un espai com la Sagrada Família i la força de la pregària de Taizé em va impactar molt. Eren dos elements que sumats encara prenen més força dins meu”.

“Em captiva com el fer senzill i auster d’una petita comunitat de monjos poden moure el cor de tanta gent i en especial dels joves. Un regal de pregària, amb un marc emblemàtic i espiritual on vaig sentir un gran sentiment de pau, refugi i fraternitat.”

“Significa pregària, unió i comunitat perquè l’oració i els cants comuns, fan que tots siguem i quasi pensem igual. Sense distincions. Sentir els cants em trasllada a l'oració.”

“Per mi, l’experiència de Taizé ha estat una experiència plural, un camí de vida i un llenguatge d’amor. Escolta, mirada, acollida i silenci en un ambient de pregària. També l’ecumenisme i pluralisme religiós fan de la comunitat de Taizé una cooperació i una unitat com a sentit major.”

Abans de tancar aquest escrit, vull transcriure un dels cants de la pregària de Taizé que aquests dies em ressona al cor: “L’ànima que camina en l’amor ni cansa ni es cansa”. No defallim i estimem, estimem, estimem tot allò que ens regala el Senyor.

Bon Nadal!

Ruth Joseph