Pujada del Pessebre al Tagamanent 2023

Prop d’un centenar de persones ens vam reunir diumenge passat al cim del Tagamanent (de 1055 metres) per deixar-hi el pessebre de la Comunitat del Clot.

Ha estat una de les pujades del pessebre més multitudinàries que es recorden, la qual cosa fa palesa la vitalitat de la Comunitat i l’atractiu d’una sortida que uneix l’espiritualitat, l’excursionisme, el pessebrisme i la festa que suposa el dinar comunitari a El Puig de Balenyà.

Enguany, el pessebre tenia un significat molt especial, ja que entrelligava la celebració dels 800 anys del primer pessebre de Sant Francesc d’Assís a Itàlia, amb els 20 anys de les famoses titelles que han fet les delícies dels nens a la Missa del Pollet (que va començar a celebrar-se fa 25 anys). D’aquesta manera, el pessebre estava decorat amb imatges de la història d’aquestes titelles, que al seu dia van ser ideades i construïdes pel Juanjo Fernández i la Núria Cuch i que ara, han estat refetes per la Marta Gallart, l’Alba Florensa i la Mariona Font, al capdavant d’un nodrit equip de gent de la Comunitat. L’eucaristia va tenir com a eix central la presentació “en societat” de les titelles, que van despertar a la vida al cim de la muntanya entre aplaudiments.

Com sempre, la pujada del pessebre uneix tothom, i molta gent col·labora a fer-la possible. La Marta Gallart i el Roger Torrabadella dissenyen i fan el pessebre cada any; els dos esplais de la Comunitat, el Suñol i el Chanut van arribar el dia abans a la casa de Colònies d’El Puig (on a la nit van fer un fantàstic pessebre vivent) i molts dels seus monitors van fer la pujada al Tagamanent a peu des d’Aiguafreda. L’Alba Florensa i la Mariona Font van ajudar a dinamitzar la celebració del Manolo Hernández sj.

Tot plegat amb un dia fantàstic (que potser no n’hauríem de dir fantàstic perquè necessitem que plogui) que va començar amb fred i gelada a la plana, però que al cim del Tagamanent va ser blau, sense vent, amb bona visibilitat, i amb una temperatura que convidava a treure’s la roba d’abric i gaudir del sol.

I el dinar de final de festa, amb 70 persones a taula i un arròs de muntanya molt bo, va cloure un dia que recordarem molt de temps i que obre les portes a la celebració de Nadal a la Comunitat del Clot.

Fotografies: Xavier Somoza