L'estrella que guia els reis

"Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra". 

Mt. 2, 9-11

Quan llegeixo pausadament el present fragment que descriu el camí dels Reis Mags d’Orient, em plantejo diverses qüestions: "Quina és l’estrella per a mi?", "Amb què puc comparar aquella alegria immensa en veure-la?", "Quins regals oferiria jo a Jesús?"... Després, començo a adoptar diferents posicions en el relat i em decanto per la següent pregunta: quin és el meu estel? Què és la meva guia i camí a la vida? Aquí comencen els debats interns i les mil respostes possibles.

Així doncs, aquí ho llenço. Si vosaltres fóssiu els Reis i anéssiu a adorar el nen Jesús a Betlem, com hi arribaríeu? Potser aquesta estrella que us guia és una persona, o diverses, o bé la família, els amics i amigues... O no. També podria ser la feina, aquell servei que duem a terme dia rere dia sense adonar-nos-en. Entre les possibles opcions, m’agrada pensar que també hi pot tenir cabuda la vocació, allò a què estem cridats, que ens omple de sentit i ens impulsa en cada moment. No obstant això, és tot un mèrit trobar-la i gaudir-la! Bé, em sembla que ja us estic marejant una mica —així experimenteu com és estar dins del meu cap—.

A mi em reconforta pensar que aquest estel és el missatge que tots i totes necessitem tenir present dia a dia. La Paraula de Déu que surt a la llum per Nadal; un temps ple de bones accions, ajuda voluntària, paraules d’amor i temps de qualitat amb qui més estimem.

A la Comunitat del Clot tenim la sort de poder compartir Nadal plegats i de desitjar que el projecte segueixi avançant i creixent, com ja ho està fent. Tot i això, encara som més afortunats, ja que aquest temps ple de bondat i amor no el vivim només ara, sinó que ho fem cada dia de l’any des de cadascuna de les propostes que ens fan créixer com a equip.

Així doncs, jo seguiré el meu estel, aquell que em porti a aquesta "alegria immensa" des de cada petit gest i cada gran assoliment com a Comunitat Cristiana. Amb savis i infants, amb famílies que cuiden, amb monitors i monitores que regalen el seu temps, cadascú amb la seva millor versió i, sobretot, contemplant l’escena: el naixement de Jesús, motiu de celebració i recolliment per a tothom. Que perduri aquest sentiment i aquesta unió tot l’any, que ens doni força aquest 2026 i que sapiguem seguir el nostre estel.

Laura Martínez

Responsable general del Centre d'Esplai Joan Suñol