top of page
  • Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot

Quaresma III: Algunes reflexions

Més enllà d’un temps litúrgic, la quaresma és un temps existencial. En la vida de Jesús és el temps (uns tres anys) que, desprès del baptisme, el va portant de Galilea a Jerusalem. En la vida nostra és el temps en què ens disposem a acompanyar Jesús en aquest camí. Tal volta la seva durada és llarga com tota la vida, encara que fixem un temps litúrgic per recordar-nos-ho amb més intensitat. La “pràctica” pròpia d’aquest temps és la del seguiment de Jesús en totes les coses.



Potser l’Evangeli que més ens ajuda a fer aquest recorregut és el de Marc. Marc va tenir la gran intuïció, a l’any 70, de recopilar totes les tradicions – orals i escrites – que havia rebut de Jesús, en un moment en què els testimonis directes de Jesús anaven desapareixent. Recull i ordena tot aquest material tot emprant el gènere literari de “Evangeli”: la narració d’una Bona Notícia que ens arriba de Déu en aquella vida humana concreta – la de Jesús – percebuda i creguda ja com la vida de Déu mateix entre nosaltres.


Es tracta, doncs, d’un Evangeli molt ben estructurat i pensat. Ens vol dir que en aquella historia concreta Déu s’apropa com a Salvador. Per això Jesús és anomenat “el Fill”. Això succeeix ja a l’inici del camí, al bateig, on Jesús, en una experiència espiritual de Déu (teofania) se sent “Fill estimat de Déu” i amb la missió de donar-ho a conèixer: Déu és a prop i és proper, i això és una noticia bona i alliberadora; només cal acollir-la amb fe (conversió). Jesús haurà d’esbrinar la manera concreta de ser Fill en aquest món (temptacions) tot esquivant algunes maneres: ser-ho des de la riquesa, des de la vanaglòria de l’èxit espectacular o des del poder impositiu i/o paternalista. I així recorre tota la Galilea anunciant la proximitat alliberadora del Pare amb paraules, accions, gestos i signes (els anomenats “miracles”). Signes que alliberen: d’esperits immunds o bruts (pensem en la cobejança, la insolidaritat, el derrotisme...), de malalties diverses (pensem en la postració, la revenja, el tancament egoista o desesperat...), de bloquejos mentals o socials (pensem en  l’exclusió, el sentiment d’impuresa, de menys vàlua, de no ser estimat ni tingut en compte...).


Amb tota aquesta activitat “quaresmal”, Marc ajuda a veure al lector del seu Evangeli la exquisida humanitat de Jesús; tan profunda que embolcalla un misteri pregó de divinitat. Tan profundament humà només ho podria ser Déu mateix. Això és el que comencen a albirar, a mig camí, els seus deixebles desprès d’haver-lo acompanyat. Des del text de la transfiguració. El misteri que hi ha “trans” (més enllà) de la figura (persona visible) de Jesús, és un misteri de plenitud humano-divina. Ara són els deixebles qui escolten la veu: és el meu Fill; escolteu-lo”. De bon  grat es quedarien a la muntanya de la transfiguració, però cal seguir el camí quaresmal fins a la fi, fins a Jerusalem. Han tastat quelcom del misteri de Jesús però encara els hi queda molt a aprendre i recórrer. Per això han de callar i no dir res: perquè el misteri de la plenitud de Jesús només serà acomplert en l’entrega total a la creu. Aleshores sí que aquell centurió romà podrà parlar: veritablement aquest és el Fill de Déu”.


Nosaltres acudim a aquest relat quaresmal de Marc no per pur interès històric o arqueològic. No per centrar la mirada en el passat, sinó per esbrinar com aquesta història continua alimentant avui la nostra fe, esperança i amor. En altres paraules: mirem Jesús perquè el volem seguir; anem a la seva vida perquè ell vingui cada dia a la nostra, i així la nostra vida pugui ser viscuda “al seu aire” (amb els seus criteris, valors, comportaments...), perquè pugui ser viscuda en comunió amb Ell i en Ell: nosaltres al seu costat i Ell ben endins nostre. Això és, en definitiva, el que podríem anomenar “la tasca quaresmal, d’ara i de tota la vida”.

Aquesta tasca, més en concret, i al fil del camí de Jesús que ens proposa l’ Evangeli de Marc, podria revestir aquests trets:


- una vigilància per a fer front a aquelles temptacions que, com li va passar a Jesús, intenten destorbar la nostra vocació de ser fills com Ell. Cadascú sap quines són en el seu cas aquestes temptacions (mandra, por, desconfiança, individualisme, vanitat...)


- una disposició per a acollir aquelles crides que ens menen a acompanyar Jesús i a viure a l’aire de Jesús. De la mateixa manera que Jesús va cridar als deixebles al seu seguiment, avui continua cercant persones que l’ajudin a donar testimoni de la proximitat misericordiosa del Pare enmig del món, i això amb paraules i accions. Pot ser aquesta quaresma un temps propici per apropar-se a qui pateix, consolar al desvalgut, cuidar de les vides amenaçades, aixecar els ànims dels caiguts...


- per últim, dur a terme una vida de pregària més càlida i de més qualitat, tot desitjant, amb paraules de Sant Ignasi, un coneixement intern de Jesús el Senyor – com el que van tenir els deixebles a la muntanya de la transfiguració – per a més estimar-lo i seguir-lo. Una pregària, doncs, contemplativa de la vida de Jesús tot deixant-se refer i convertir pel seu cor, la seva sensibilitat, la seva acollida i la seva estima vers les persones que va trobant al llarg del camí.


Carles Marcet sj


Comments


Entrades recents
Arxiu
bottom of page