Cantar amb ànima

Fa dos anys que canto al Cor Gospel Clot. Durant aquest temps he après coses que semblen inaudites, però que senzillament passen.

Per això quan l’Imma ens va parlar d’un nou i gran projecte no em vaig sorprendre gaire: havíem de ser moltes i molts, seria fantàstic, cantaríem a l’Auditori del Fòrum!

A partir del mes de maig va començar la bogeria: als nostres assajos apareixien cantaires i aconseguíem omplir tota la capella, altre dies visitàvem altres cors… Notar en el cos que la veu canvia amb la companyia dels altres, que sents la presència dins teu de l’ànima d’en Moisès, d’en Ramon, de l’Anna, i clar, de l’estimat Jordi, va ser un esdeveniment personal revelador.

Però va ser al primer assaig general quan vaig creure que allò anava de veritat! Que estava formant part d’un esdeveniment gegant. Llavors vaig començar a tenir molts nervis: no em sabré la lletra, no recordo la veu de tal melodia, no podrem ballar, omplirem? Dubtes i més dubtes!

El dia 16, ja amb les entrades exhaurides i tot a punt, vaig recobrar totalment la confiança. Vam ser un cor gegant que va bategar per fer fora el dolor, la tristor i el mal del món. Sento una gran gratitud pels que ho han fet possible.

Un dia el dolor d’una dona que no el volia deixar podrir dins seu va trobar prou companyia, prou força i prou bogeria per canviar els signes dels temps. Amazing Grace.