Francesc Llimona: "No m'imagino la Comunitat sense la casa de Viladrau"

El vincle d'en Francesc Llimona amb la Comunitat del Clot va començar quan va entrar a l'escola, a primer de primària. Des de llavors, ha anat participant en diferents activitats: primer com a infant i, posteriorment, com a monitor. La llista és llarga: catequesi d’infants, joves i adults, esplais, agrupament escolta, grups de revisió, catecumenat, CVX, Projecció, etc. Durant la primera dècada del segle XXI, "em vaig sentir enviat a servir a la Comunitat com a president", diu. Conversem amb ell sobre els seus records a la Casa de Viladrau. Ens assegura que no s'imagina la Comunitat sense la masia.

1r torn de colònies amb nois i noies (1970)

Com i quan vas conèixer la Masia del Puig de Fàbregues?

Recordo que el meu primer contacte amb la casa de colònies va ser un “Dia de les famílies” l’estiu de 1968 on tots els de casa vam anar a passar-hi el dia perquè ens hi havia convidat una família que tenia el fill de campaments. Em va agradar tant que tot i que no em tocava per edat, l’estiu següent els meus pares em van apuntar. Llavors l’anomenàvem “Campamento Claver”. El 1970 va ser el primer estiu amb un torn de colònies mixt (la majoria de noies -dues germanes meves-, i monitores eren familiars de participants d’altres anys). També recordo que en aquell primer torn, els nois dormíem en tendes al campament vell i les noies en lliteres dins la casa. Aquell any s’havien fet les primeres reformes a la masia. La tardor d’aquell curs van començar les activitats del centre d’esplai.

Tu hi eres, al torn de colònies de 1976 en el qual es va fer el muret de pedra a la dreta del camí que puja cap al menjador?

Tot i que jo no vaig participar directament en la construcció del muret, ho recordo molt bé ja que en les mateixes dates era allà fent les meves primeres colònies com a ajudant de monitor. Els participants d’aquell camp de treball eren companyes i companys del grup de formació de l’esplai (si no recordo malament en aquell temps l’anomenàvem SELF). Aquell curs el grup de formació era molt nombrós i era impossible ubicar tots els membres a les colònies previstes. Davant d’aquesta casuística, l’equip de responsables va idear aquesta iniciativa per tal que tothom pogués participar d’alguna activitat. Finalment, un grup d’uns 17 o 18 pre-monitors i uns 3 o 4 responsables van ser els encarregats de fer l’obra. La feina era construir un mur de contenció del talús que hi ha davant la façana lateral de la casa. Aquest talús, cada vegada que plovia una mica fort, es desfeia deixant moltes vegades el camí d’accés al menjador intransitable.

"Estic convençut que mentre la Comunitat Cristiana sigui viva la casa de colònies de Viladrau es mantindrà viva"

Cap dels participants tenia la més mínima experiència en l’àmbit de la construcció, excepte un company, el pare del qual era paleta. Com anècdota us puc assegurar que mai ningú ha excavat tant com ho van fer aleshores, i per tant, és del tot impossible que aquest mur caigui per efectes naturals ja que els fonaments son més profunds que el propi mur.

Mantens el contacte amb algun dels monitors d’aquella època?

Amb els companys i companyes d’aquell curs encara ens trobem de tant en tant per fer alguna activitat lúdica. En la darrera trobada vam visitar el Xalet de Catllaràs, a la Pobla de Lillet, obra d’Antoni Gaudí, ja que aquest edifici va funcionar durant uns anys com a casa de colònies i va ser el darrer lloc on nosaltres vam participar-hi com a infants.

Creus que la casa significa el mateix pels monitors dels esplais d’avui en dia que el que significa pels més antics?

És molt difícil comparar l’estimació que tenen per la casa els monitors dels esplais d’ara amb els de les generacions anteriors. Crec que tots, d’una manera o altra ens l’apreciem, i donem gràcies a Déu per haver pogut gaudir d’aquesta masia durant tants anys.

Les teves filles han viscut colònies i sortides a la casa com a monitores de l’Esplai Lluís Maria Chanut, oi?

La casa de Viladrau és un lloc molt lligat a la meva història, i la de familiars i amics. Allà, a més de fer-hi activitats d’educació en el lleure, hi hem viscut trobades de Pasqua amb diferents grups de la comunitat, trobades de final de curs dels diferents grups de Sant Pere amb comunions incloses, casaments d’amics, festes d’aniversari, etc. Aquesta casa ha format part de totes les etapes de la meva vida i de la vida de la meva família, en especial, de la Montse, la Clara i la Maria.

T’agradaria que les teves nétes també poguessin anar-hi?

No em puc imaginar la Comunitat de Sant Pere i tots els seus grups sense poder gaudir de la casa de Viladrau. Personalment, entre els meus somnis n’hi ha un on hi surten les meves nétes, la Zura, la Júlia i la Laila, compartint experiències allà dalt.

Quin creus que és el futur de la casa?

Estic convençut que mentre la Comunitat Cristiana sigui viva la casa de colònies de Viladrau es mantindrà viva.