Advent III: Siguem pacients, mantinguem-nos ferms

Amb el seu important contingut de reflexió històrica, l’Advent ens convida a pensar i ens prepara per a la “Vinguda” de Déu entre nosaltres. 

L’Advent té una repercussió per a la nostra vida cristiana: preparar el camí del Senyor i disposar els nostres cors amb joia, pregària i paciència. Aquest temps litúrgic ens ajuda a tenir una actitud d’esperança i d’acollida per treballar cada dia preparant els camins als quals ens porti la Vida. 

La lectura d’aquesta setmana del llibre d’Isaïes ens diu que l’esperit del Senyor reposa sobre meu, per donar la Bona Nova amb alegria, per créixer en l’esperança i guarir els cors trencats de les ferides i talls per ser restituïts en la seva dignitat i proclamar el goig i la gràcia obtinguda. 

Alhora, la 2a lectura ens anuncia: Donem gràcies en tota ocasió, quedem-nos amb allò que trobem bo, no ens cansem mai de pregar, agrair i valorar el que tenim i som. Quin misteri que aquestes paraules siguin tan actuals i tan aplicables!

L’evangeli d’aquesta setmana està centrat en una pregunta: Qui ets tu? Nosaltres mateixos ens podem plantejar aquesta qüestió; és una invitació a aprofundir sobre nosaltres per poder conèixer-nos i acceptar-nos. Aquest camí de coneixement ens portarà al misteri i al desig d’arribar a Ell.

El profeta Joan Baptista ens diu que Déu li va donar la missió de preparar el camí al Messies. El projecte de Déu s’ha de consagrar amb persones, tots estem cridats a realitzar-lo, vol que acceptem lliurement la seva proposta. El profeta,  el qual va ser enviat com a testimoni per donar fe de la llum, perquè tots creguessin per mitjà d’ell. Joan és el precursor de Jesús que ens anuncia la seva vinguda i ens convida a viure de nou el seu naixement; no era la Llum, sinó un testimoni de la seva Llum.

Al llarg de l’Advent revivim i actualitzem el desig de Jesús en les nostres vides i el canvi que això implica. Aquest temps ens permetrà endinsar-nos en nosaltres mateixos, acceptant-nos per ser testimonis de llum des d’una experiència profunda amb Crist, vivint amb profunditat per estar oberts a Déu com a cristians units en l’esperança activa i humana.

Per tot això siguem pacients i mantinguem-nos ferms. D’una banda la paciència ens convoca a mantenir la calma i refermar els nostres cors per tenir una mirada renovada en aquest temps litúrgic per aprendre, i a vetllar la vinguda de Crist, escoltant amb actitud atenta els camins de Déu; tan senzill com difícil. D’una altra, la fermesa en la justícia del cor humà per la passió de la vida amb bondat i ens permetrà la presència de Déu plens de pau, amb el cor serè i sincer, amb l’amor tendre de Déu. 

Llum i missatge per cada un de nosaltres, units en l’esperança com a cristians convençuts que Déu està al nostre costat. 

Eulàlia Joseph i Munné

Membre de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver del Clot