Advent IV: L'Anunciació

Evangeli: Lc 1,26-38

La lectura de l’evangeli per aquest quart diumenge d’advent és el de l’anunciació (Lc 1,26-38). Contemplem a Maria de Natzaret rebent la visita del tot inesperada de Déu i dient que sí incondicionalment al Déu que es fa carn de la nostra carn.

Diria que la qüestió que aquest text ens planteja a nosaltres avui és doble com, amb molt d’encert, recollí la poetessa Britànica Americana Denis Levertov, en el seu poema titulat Annunciation, del que prenc uns pocs versets.

Primer, l’esdeveniment que l’evangelista Lluc explica sobre Maria no és pas exclusiu d’ella, també parla de nosaltres, de tu i de mi. Déu se’ns fa present també, avui. Déu se’ns fa present sobretot, avui. Déu només se’ns pot fer present avui.

“No hi ha pas anunciacions

d’una mena o d’una altra

en la majoria de les vides?”

I malgrat tot, com és que vivim la nostra vida quotidiana sense adonar-nos de tantes anunciacions, visites de Déu, com succeeixen a les nostres vides? No serà que massa sovint vivim tan distrets i a la superfície que ens passen desapercebudes aquestes anunciacions? O dit d’una altra manera, com puc afinar els meus sentits per reconèixer els moments en que la grisor i la monotonia del quotidià s’esberlen i permeten petits brins de llum irresistible?

Segon, em puc preguntar: com és el meu sí a aquesta visita de Déu?

“L’Esperit creador

no va pas entrar en ella sense consentiment.

Déu va esperar.

Ella fou lliure

d’acceptar o de refusar,

elecció essencial de la humanitat”

En aquests temps nostres, en els quals es parla molt del consentiment, el sí de la noia de Natzaret, és un consentiment total i absolut que li permet iniciar quelcom nou per a ella i per a la humanitat sencera. Un sí donat en plena llibertat. I jo, un cop reconegut que Déu em visita, ja li consenteixo amb tot el meu ésser?

Durant aquest temps de Nadal, que ja tenim a tocar, demanem a Déu que puguem afinar la mirada per reconèixer la seva visita a les nostres vides i que puguem tenir la gosadia per obrir-nos-hi incondicionalment. 

Nadal, doncs, d’alguna manera, va d’anunciacions i de consentiments.

Pau Vidal i Sas, sj

Delegat dels Jesuïtes a Catalunya