En gerres de terrissa

En totes les eucaristies hi ha un enviament. El “marxeu en pau” del final no és només un regal que se’ns dona als que hem participat de la missa, perquè inclou, com tota gràcia acceptada, la crida a escampar la pau rebuda, és a dir, se’ns envia a ser agents de pau arreu on anem.

En l’eucaristia d’inici de curs de la nostra comunitat hi ha més d’un enviament. És així perquè la seva activitat és rica i variada: l’Esplai Suñol, ben arrelat al nostre barri; l’Esplai Chanut al barri de Sant Roc a Badalona; el Grup de Projecció, preocupant-se per les persones amb necessitats materials; les Catequesis en els seus diferents àmbits -infantil, familiar, juvenil i d’adults-; el Cor de Gòspel, que aplega aquells qui gaudeixen del cant i que ofereix la seva música a bones causes; la cura de la Casa de Colònies Teresa Espona a Viladrau; les representacions dels Pastorets i de la Passió. I tot això sense oblidar les tasques que permeten que totes aquestes activitats puguin desenvolupar-se i coordinar-se: tresoreria, comunicació, secretaria, litúrgia i sagristia.

Efectivament, cadascun d’aquests grups o persones , en el decurs de l’eucaristia d’inici de curs, són enviats per tota la comunitat a fi i efecte de que les seves activitats contribueixin a la construcció del Regne. I no pot ser d’altra manera, perquè si la comunitat no està darrera, serà molt difícil dur a terme aquesta tasca.

Si ens girem cap a nosaltres mateixos ens adonem de la nostra petitesa en comparació amb la talla que exigeix treballar per un món en el que regnin la justícia, la pau, la reconciliació entre les persones i la reconciliació dels humans amb la naturalesa. Però és aleshores quan les paraules de Sant Pau – “portem el tresor de la llum de Déu en gerres de terrissa” - prenen tot el seu significat, perquè són precisament la nostra senzillesa, la nostra fragilitat, la nostra capacitat per buidar-nos de nosaltres mateixos – qualitats de la gerra de terrissa- les que fan possible contenir la llum de Déu i contribuir a escampar-la arreu. I la comunitat ens ajuda a tenir cura de la gerra en la que transportem el millor que hi ha en nosaltres: amb la seva pregària, amb el seu recolzament i amb el seu escalf.

En donem gràcies un any més per la gràcia rebuda en forma de comunitat.

Albert Florensa

President de la Comunitat Cristiana Sant Pere Claver