top of page
  • Comunitat Cristiana Sant Pere Claver del Clot

L’Estiu és bo… Bon Estiu!


“Així que comencen a treure brotada, sabeu que ja s’acosta l’estiu” (Lc 21, 30)

M’agrada l’estiu. Molt. Sempre m’ha agradat. Sí, fins i tot amb la xafogor de Barcelona. Fins i tot tenint en compte que el meu aniversari és a finals d’agost i de petit no tenia festa d’aniversari ni podia repartir sugus als companys de classe. M’agradaven les llaaargues vacances d’estiu. Sí, fins i tot avorrint-me (que també passava). Quan jo era petit (sí, tot això eren camps i esquivàvem els dinosaures) no hi havia deures d’estiu. I continuo pensant que no n’hi hauria d’haver, per molt multidisciplinars, interactius, enxarxats i xupiguais que siguin els quaderns d’estiu de les editorials. Si us fixeu, aquestes llistes de deures d’estiu alternatius que es fan virals a les xarxes inclouen activitats que, bàsicament, són les que fèiem a l’estiu els qui ara som adults: llegir, escriure, dibuixar, fer excursions, jugar, badar…

Sempre em sorprèn que alguns d’aquests adults es lamentin amargament de la durada d’unes vacances que sovint no són tan llargues (ni de bon tros) com les que teníem nosaltres. No sobrecarreguem les seves vacances amb deures per “reforçar”, per “recordar”, per “mantenir”, ni les nostres amb tot de coses que “hem de fer”. Viatgem si ens ve de gust, ens ho podem permetre i ens fa il·lusió de debò, no perquè “hem de sortir”. Sobretot si no gaudim gens de la planificació del viatge ni del viatge en sí mateix, i l’únic que aconseguim és estressar-nos tots plegats.

“Estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una, de necessària” (Lc 10, 41-42), i la cosa necessària és que l’estiu sigui font d’experiències personals i familiars, temps de construcció, temps de descobriment… I tot això -experiències, construcció, descobriment- està al nostre abast: abracem les oportunitats i les dificultats, amb bon humor i perspectiva.

“Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem té el seu moment” (Coh 3, 1). Estigueu segurs que els fills i filles que han remugat per la manca de wifi o per l’enèsima visita a un museu o un monument són els mateixos que dins de no molts anys recordaran emocionats aquella tarda plujosa que vau estar jugant al parxís al càmping, o la broma inacabable que vau fer per aquelles galetes que vau comprar en un súper estranger, d’aspecte tan atractiu i gust tan… peculiar.

Però, això sí, quan penseu en el destí de les vacances, llunyà o proper, tingueu presents els desitjos de tothom, i feu el possible perquè tothom pugui fer alguna cosa que volia fer, perquè “ja no sou dos, sinó una família” (Mt 19, 6). Una família que està posant records en els seus fonaments d’amor.

Records que inclouran llibres, granets de sorra de la platja, sobretaules que empalmen dinar amb berenar-sopar, picades de mosquit, temps amb avis i àvies -“Aquesta tradició que jo he rebut i que us he donat a vosaltres” (1Co 11, 23)-, converses fonamentals, paisatges meravellosos -“Criden de goig els arbres del bosc” (Sl 95, 12)-, colònies i campaments, amistats efímeres i eternes, celebracions i pregàries al bosc, en una capella, en una catedral o fent camí…


Allà on sigueu, allà on aneu, interesseu-vos per la llengua i la cultura -“Estigueu atents a això que sentiu” (Mc 4, 24)-, sigueu educats, amables i respectuosos, i així també ho seran els vostres fills.


Que els vostres fills no tinguin mai la sensació que les seves vacances, que ells mateixos, són un “destorb”. Ben al contrari: viviu l’estiu, aprofiteu-lo, gaudiu-lo, doneu-ne gràcies a Déu… “Ara hem d’alegrar-nos i fer festa” (Lc 15, 32) Aquest estiu, feu família! Perquè l’estiu és bo… Bon estiu!



Juanjo Fernández Sola

Ensenyo Escrivint, Dibuixant... i Xerrant

www.juanjofernandez.com

Comments


Entrades recents
Arxiu
bottom of page