Quaresma V: L’Amor de Déu va més enllà de la llei

M’imagino entre el grup de curiosos que està escoltant Jesús i veig com arriben uns quants mestres de la Llei i fariseus amb una dona. Aquests homes poderosos es fan lloc per arribar davant Jesús i s’adrecen a Ell amb veu forta. Ho fan així per tal que tots els qui estem allí ens assabentem bé del que li pregunten.

Li plantegen -per ensarronar-lo, per acusar-lo d’incomplir la llei o de ser incoherent- si està o no d’acord amb la següent argumentació: tenim proves irrefutables que la dona que portem és adúltera, per tant, ha de ser lapidada tal com ho determina la llei.

Jo penso -tal com em van inculcar i com està socialment acceptat- que el raonament dels mestres de la llei i dels fariseus és impecable; que les lleis estan per complir-les; que si no ho féssim, viuríem en el caos. Fins i tot em sento superior moralment a l’adúltera i, en certa manera, la considero menys humana que jo mateix pel fet que és una pecadora, una delinqüent.

El grup de gent genera murmuris cada vegada més intensos, el contingut dels quals reforça els meus pensaments i sentiments. Ja no mirem ni als poderosos ni a Jesús ni pensem en les raons de la condemna, estem ansiosos per executar la sentència, i l’adúltera ja no és més que aquella qui ha de ser sacrificada.

Jesús no respon directament a la qüestió que li han plantejat. És ben conscient del que ha succeït i del que s’ha dit, i ho passa per dins seu, pel cap i pel cor, tot defugint el soroll i la superficialitat. Sap de la vulnerabilitat de l’ésser humà i ho formula: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.». Quan ha començat a parlar tots hem callat; sobtadament ens hem fet conscients de la nostra pròpia vulnerabilitat i mesquinesa, i hem començat a marxar.

S’han quedat sols Jesús i la dona. Jo, avergonyit, m’he amagat darrere la finestra d’una casa i seré testimoni del poder transformador de l’Amor de Déu. Després de fer-li veure a la dona que ja no queda ningú que la condemni, Jesús li diu: «Tampoc jo et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més». Per a Jesús la darrera referència no és cap llei: ni religiosa ni del dret ni social ni tècnica. Fins i tot va més enllà de la llei moral; la seva referència última és l’Amor de Déu, del qual Ell és ple a vessar. Algunes lleis poden tenir el seu sentit en alguns aspectes de les nostres vides, però de cap manera són la darrera paraula per a Jesús.

I darrere la finestra em sento commogut i em sento també perdonat. Percebo de manera diferent la dona que marxa i me n’adono que encara que vulnerable, pecador, m’agradaria poder contemplar el món des de la perspectiva de Jesús, la perspectiva de l’Amor de Déu.

Albert Florensa

President de la Comunitat Cristiana de Sant Pere Claver del Clot