Un buscador de somnis grans

Joves del Clot, faig meves unes paraules que va dir un bisbe fa molt de temps: “joves, no intenteu canviar el món en solitari, no us en sortireu.” Com a joves cal que exerciu una actitud crítica davant del món i de l’Església, però alhora cal que exerciu una mirada amorosa sobre la realitat que ens toca viure. Aquesta mirada crítica i amorosa, si la fem plegats i en comunitat pot canviar moltes coses.

Aquest any celebrem que un jove basc va canviar el rumb de la seva vida; que va passar de ser un jove cavaller de somnis grans a un jove buscador. El detonador d’aquest canvi ja sabeu que va ser una bombarda que el va deixar un temps ben estabornit. El buscador va saber engrescar a d’altres a fer una petita comunitat de persones al servei de persones. I què devia fer aquest jove basc que 500 anys després inspira encara avui la nostra manera de fer esplai, de ser comunitat?

Al Clot sé que teniu tots els ingredients per generar aquest espai per als joves. Un espai que podríem dir que ens ajuda a viure a la ignasiana. Però això que vol dir?

Ser persones de somnis grans, capaces d’imaginar com posar tot el nostre enginy al servei dels altres.
Tenir la mirada i l’actitud d’un pelegrí. Això vol dir viure confiat, de forma austera, amb els ulls oberts a la sorpresa.
Oberts també a la pregunta “què cal fer?”. Què cal fer per estimar més, per ajudar més...
No anar sols pel món. Saber-nos un grup, un equip, una comunitat. Buscar companys de camí per engrescar-nos junts.
Tenir un desig transformador. Que tot allò que fem, sigui uns pastorets o una tarda d’esplai, sigui amb el desig de fer millor el nostre món.
Deixar-se acompanyar. Contrastar el que vivim amb altres, amb grup, amb companyia....
Celebrar, saber trobar les formes que ens ajudin a compartir les alegries i saber-nos acompanyar en moments de dol.
Guanyar en profunditat, avivar el desig de trobada en Déu per agrair-li, lloar-lo, demanar-li... Ens cal aprendre a fer silenci, a cantar, a pregar...
Apropar-nos a les fronteres, als marges. Veure i fer camí amb els més exclosos.
I, sabent que Déu habita en totes les coses, descobrir què ens demana per tenir cura de la creació.

Tots aquests punts ressonen bé, oi? Simplement, ens podem preguntar com poder-los viure amb el nostre equip de monitors, amb els companys de grup.

Déu, avui, continua movent el cor, la imaginació i la generositat dels joves com va fer-ho fa 500 anys amb Ignasi. Per canviar-nos i mobilitzar-nos no cal que enviï una bala de canó, cal senzillament estar una mica atents i preguntar-li: Jesús, què vols què fem?

Roger Torres i Aguiló

Jesuïta a la Comunitat Parroquial de Sant Ignasi de Loiola de Lleida